Vés al contingut

Ballarí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula ocupacióBallarí
Tipus d'ocupació
intèrpret i dancers and choreographers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
dansa Modifica el valor a Wikidata
Ballarins de dansa moderna.

El ballarí o la ballarina és la persona que es dedica a l'art de ballar no només professionalment, sinó també com a afició. Disciplina, constància, passió i valors ètics defineixen la seva aportació social a través de la seva vocació. Considerant que cada ballarí posseeix un talent que desenvolupa a través de l'entrenament i la seva apropiada formació que potencia les diverses aptituds.

L'entrenament tant físic com a mental del futur ballarí dependrà del tipus de dansa triat. Hi ha programes universitaris i d'escoles associades a companyies professionals de dansa per a la formació especialitzada. També hi ha petites acadèmies de propietat privada, on els estudiants poden formar-se en una varietat d'estils de dansa, com a formes de dansa competitiva (per exemple, ball llatí, jazz, ball de saló, hip-hop, funky, break dance, etc), així com ètnic i folklòric.

La formació en un conservatori professional de dansa dura uns 10 anys.[1][2] Els alumnes d'aquests centres són seleccionats en una prova d'accés en la qual es tenen en compte les seves condicions físiques. Normalment aquesta prova es realitza entorn dels 8 anys.[3] En els conservatoris l'entrenament sol ser diari i les disciplines que s'imparteixen poden ser: dansa clàssica (o acadèmica), dansa contemporània, danses tradicionals (per exemple dansa espanyola), música, anatomia, tècnica de puntes, repertori, maquillatge, classes de pas a dos, etc.[4]

Els ballarins professionals solen ser emprats per contracte. La vida professional d'un ballarí és en general un constant canvi de les situacions de treball, la pressió d'una forta competència i els baixos salaris.[5] Sovint, aquells ballarins que no treballen per a una companyia gran, han de complementar els seus ingressos, ja sigui en els papers relacionats amb la dansa (per exemple, l'ensenyament de la dansa, els entrenadors esportius de ball, ioga) o la instrucció de Pilates per aconseguir l'estabilitat financera.

Vegeu també

Referències

  1. «Conservatori a Madrid». Arxivat de l'original el 2017-10-26. [Consulta: 21 octubre 2016].
  2. Conservatori de Saragossa
  3. Conservatori de Múrcia
  4. «Conservatori de València». Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 21 octubre 2016].
  5. Sobre Sergei Polunin