Bertran Carbonel
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, compositor  |
| Activitat | 1252 - 1265 |
| Moviment | Música medieval i poesia trobadoresca |
Bertran Carbonel fou un trobador occità del qual només se sap que vivia a Marsella els últims anys del segle xiii i que pertanyia a una família noble, però arruïnada. El text de les seves poesies fa creure que tingué com a protectors a Alfons X de Castella, al comte Enric II de Rodez (1274-1302) i a Bertran de Baux, príncep d'Orange i comte d'Avelino (1282-1335). Paul Meyer jutja molt severament les seves obres, qualificant-les d'imitacions de Peire Cardenal; malgrat tot, no se li pot negar una erudició superior a la dels poetes coetanis, ja que sovintegen les cites de Juvenal, Ovidi, Horaci i Terenci. Deixà 18 poesies líriques, 71 cobles esparses, diversos sirventesos, en els que ataca fortament als clergues, i diverses tençons; dues d'aquestes tençons són originals tençons fictícies amb el seu cavall.
Obra
D'entre el llistat de gairebé un centenar de poemes atribuïts, s'assenyalen les dues tençons fictícies amb el seu cavall:
- (82,13)[1] Roncin, cent vetz m'avetz fait penedir
- (82,14) Si anc, nul temps, fui ben encavalgatz
Referències
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia
- M. J. Routledge, Les poésies de Bertran Carbonel, Birmingham, 2000
- «Bertran Carbonel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 11 ISBN 84-239-4511-1
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Bertran Carbonel és el número PC 82]