Vés al contingut

Concepció Callao Franqués

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaConcepció Callao Franqués

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEnriqueta Tarrés i Anna Ricci i Giraudo Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Concepció Callao Franqués[nts 1] (Barcelona, 23 de setembre de 1895[1] - Barcelona, 25 de desembre del 1959) fou una contralt catalana.[2][3]

Biografia

Fou filla del músic Camil Callao i Guinovart i de Concepció Franqués.[4] Va rebre les primeres nocions de música del seu pare i amb vuit anys[3] ingressà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Debutà a setze anys. Excel·lí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa. Cantà lieder i col·laborà en concerts simfònics i oratoris,[2] destacant la seva participació el 1921 la Passió segons Sant Mateu, de Bach, juntament amb l'Orfeó Català.

El 1919 intervingué en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en l'estrena de La Morisca del compositor Jaume Pahissa i Jo, i del mateix compositor també hi estrenà [3] La Princesa Margarida. L'any 1928 cantà al Palau de la Música de Barcelona en l'estrena de l'obra El Giravolt de maig, d'Eduard Toldrà, amb el paper de l'hostalera. Durant la guerra civil espanyola va formar part de la companyia socialitzada d'òpera del Teatre Tívoli de Barcelona com a contralt.[5]

Va fer diverses gires per diferents països d'Amèrica Llatina i Portugal, interpretant diverses obres. En el Liceu, estrenà l'any 1945, La Creació, oratori compost pel Pare Massana, estrena en el qual també va intervenir el seu marit, el cantant Domènec Sánchez Parra.

També va ser mestra d'artistes com ara Enriqueta Tarrés o Anna Ricci i Giraudo.

De les gravacions discogràfiques realitzades per Concepció Callao se'n conserven poques. Es pot citar una selecció de la sarsuela de Pablo Luna Los Calabreses, gravada al costat de Lluís Canalda, i diversos fragment de La canción del olvido, de Josep Serrano. Un cop retirada de l'escena, es va dedicar a l'ensenyament, impartint classes de música al Conservatori Municipal de Barcelona, pràcticament fins que va morir, el dia 25 de desembre de 1959, deixant marit i una filla, Josefina.[6][7]

L'any 2024 l'Ajuntament de Barcelona, en resposta a la proposta a la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona feta l'any 2014 per Sònia Ratera Sarrà, descendent de Concepció Callao, [8]va decidir l'adjudicació del nom de l'artista a un jardí de la ciutat: Jardins Concepció Callao, situat entre l’avinguda Diagonal i el mirador de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, al barri del Fort Pienc.

Notes

  1. De nom complet, Concepción Callao Franqués, i de Sánchez-Parra per matrimoni amb el cantant Domingo Sánchez Parra

Referències

  1. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Registre de Naixements, Jutjat núm. 9, jutge municipal Juan Ventura Fuentes Lojo, llibre 63, foli 400, número de registre 1396.
  2. 2,0 2,1 «Concepció Callao Franqués». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Fallecimiento de la contralto Concepción Callao». La Vanguardia Española, 27-12-1959, pàg. 30.
  4. «Esquela». La Vanguardia, 04-03-1934, pàg. 2.
  5. Foguet i Boreu, Francesc. Teatre, guerra i revolució: Barcelona, 1936-1939. L'Abadia de Montserrat, 2005, p.41. ISBN 8484157237. 
  6. «Necrològiques». La Vanguardia, 30-12-1959, pàg. 31.
  7. Siles, Laura «Montserrat Minobis i Concepció Callao donaran nom a espais de l’Eixample». Beteve.cat, 23-07-2024.
  8. «Ratera Sarrà, Sònia, "La meva cèlebre avantpassada"», 09-10-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].

[1][2]