Vés al contingut

Corneta de vàlvules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula d'instrument musicalCorneta de vàlvules
Tipusvalve horns (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs423.232 Modifica el valor a Wikidata
Tessitura

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata
Professió artísticacornetista Modifica el valor a Wikidata
Instruments relacionatsTrompeta

Trompeta pocket
Trompeta piccolo

Fliscorn
Intèrprets destacatsHerbert L. Clarke

Nat Adderley
Bix Beiderbecke
Bobby Hackett
Don Cherry
Enrique Norris
Wild Bill Davison
Louis Armstrong
Graham Haynes

George McCullum

La corneta de vàlvules és un instrument de vent metall que imita la forma d'una banya animal i és utilitzada principalment en el jazz i en la música clàssica, principalment al segle xix a bandes militars europees. El so es produeix gràcies a la vibració dels llavis de l'intèrpret en la part anomenada broquet a partir de la columna de l'aire (flux de l'aire). Antigament s'utilitzava per donar el toc a les tropes d'infanteria de l'exèrcit i en els carnavals. Tal com la trompeta, la corneta està formada per 3 vàlvules que permeten al músic executar diferents tons. En el jazz va ser molt utilitzat durant l'estil New Orleans, encara que després va ser suplantat de poc per la trompeta, tot i que encara s'utilitza. Actualment gaudeix de gran popularitat en les Bandes de Cornetes i Tambors que principalment participen en la Setmana Santa a similitud a les bandes de caràcter militar. En aquests casos la corneta sol utilitzar sense pistons o vàlvules, o amb un o dos transpositors.[1]

Història

Deriva del halbmond usat per les unitats de caçadors de l'Electorat de Hannover, que al seu torn deriva de les banyes d'animals que usava alguna unitat d'infanteria ja des del segle xv.[2]

Referències

  1. «La corneta. Introducción y tipos.». InstrumentUM, (2), 68-80., 2022.
  2. Baines, 1993, p. 173.

Bibliografia