Epifani Olives i Terès
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1602 Valls (Alt Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Epifani Olives i Terès[n. 1] (?-Valls, 1602) fou comissari reial del rei Felip III de Castella i nebot de l'arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya Joan Terès i Borrull.[1]
Títol de cavaller
En la sessió de les Corts de 1599 celebrada a Barcelona, Olives fou armat cavaller i rebé privilegis de noble pel rei Felip III.[2]
Mort
El 1602, Olives es trobava a Valls, vila regnada pel terror provocat pels enfrontaments entre els bàndols dels voltors i els morells. Foren dos dels líders dels voltors, Pere Voltor i Miquel Català, els que s'infiltaren al Castell de Valls i mataren a cops de pedrenyal al comissari reial al pati del castell. Els jurats de Valls i molts prohoms de la vila foren declarats còmplices per l'Audiència de Catalunya. Això feu que les relacions entre les autoritats de Valls i l'arquebisbat de Tarragona, liderat pel seu tiet, fossin tenses. Més tard en aquell mateix any, i ja essent el seu tiet Joan Terès virrei de Catalunya, Pere Voltor fou capturat, sentenciat i esquarterat.[1] Un any més tard, el seu tiet prohibí la fabricació de pedrenyals a ferrers i mecànics.[3]
Vida personal
El seu pare fou Francesch Olives i la seva mare Margarida Terès i Borrull, germana de l'arquebisbe i virrei Joan Terès i Borrull.[4]
Llinatge dels Terès
Olives restà sota protecció del seu oncle, Joan Terès i Borrull, arquebisbe de Tarragona i més tard virrei de Catalunya. Terès fou una figura de gran influència a Catalunya, tant en afers eclesiàstics, com polítics. Olives també tenia un cosí de rel·levància: Antoni Clarassó i Terès, vicari general de l'arquebisbat de Tarragona.[3] També està emparentat amb el bisbe de Sogorb Crisóstomo Royo de Castellví, que era el net de la seva cosina Dionísia.[5]
Notes
- ↑ També referenciat com a Epifanio Terés.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Epifani Olives i Terès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Morales Roca, F.J. Títulos nobiliarios otorgados por el Rey Don Felipe III de Austria en el solio de las Cortes de Barcelona de 1599, 1983.
- ↑ 3,0 3,1 Boleda i Cases, R.. Joan Terés i Borrull, Arquebisbe i Virrei, 1982, p. 20.
- ↑ Arxiu Parroquial de Verdú
- ↑ «Comunicaciones al XV Congreso Internacional de las Ciencias Genealógica y Heráldica» (en castellà). Instituto Salazar y Castro (C.S.I.C.). Imprenta Sáez, II, 1983, pàg. 122-128 [Consulta: 15 agost 2012].