Hugo Mas
 En concert el 2020 a l'OCCC (València) (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1977 (46/47 anys) Alcoi |
| Activitat | |
| Ocupació | entomòleg, cantautor, saxofonista |
| Influències | |
| Lloc web | https://www.hugomas.com |
     
| |
Hugo Mas és un entomòleg, escriptor i músic alcoià[1] que ha publicat discs en solitari o amb els grups Arthur Caravan i Cavallo.[2]
Biografia
L'any 1994, mentre estudiava secundària, va assistir a una representació de l'òpera Tosca al Teatre Calderón (Alcoi) que recorda com el concert que més li ha agradat, per la combinació característica d'interpretació teatral i musical; d'aquella època també en destaca el descobriment del disc Songs of Leonard Cohen i la recitació de "L'infinito" de Giacomo Leopardi per Vittorio Gassman com a obres que l'han influït.[3]
L'any 2009, el seu disc homònim rebé una nominació als Premis Ovidi Montllor en la categoria de cançó d'autor;[4]
El 2013 s'ajuntà amb els paisans d'Arthur Caravan per a enregistrar Wegener, un disc dedicat al meteoròleg Alfred Wegener, descobridor de la deriva dels continents, amb lletres de Mas inspirades en la geologia,[5] i la primera referència del segell cooperatiu Música de Telers, creat per diversos artistes alcoians.[6]
El 2015 publicà Pentàpolis, acompanyat pel trio instrumental Cavallo: els membres del grup feien música d'inspiració oriental fins que se'ls afegí Hugo Mas amb la guitarra elèctrica, el saxo i els seus texts per a produir un repertori de free jazz, no wave i spoken word.[7] El 2017 acabà d'escriure el guió del llargmetratge Nosotros (Vara de Rey, 2018).[8]
L'any 2020 obrí el festival Barnasants a València:[9] per a l'ocasió recuperà alguns temes del seu àlbum epònim, versions d'Ovidi Montllor o Gianmaria Testa, poemes musicats d'Alejandro Bekes i Joan Valls i altres temes inèdits.[10] Durant el confinament per la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, Mas estrenà la iniciativa del Col·lectiu Ovidi Montllor per a commemorar el vint-i-cinc aniversari de la mort d'ovidi Montllor amb la seua versió primigènia d'El meu poble Alcoi.[11]
Discografia
| • Hugo Mas[12] (2010) |
|---|
(Snibor Records)
|
| • Wegener[13] (2014) |
|---|
(Música de Telers)
|
| • Pentàpolis[14] (2016) |
|---|
(Música de Telers)
|
| • Ethiopiques / Bum Bum Bum (2017) |
|---|
(Música de Telers)
|
Referències
- ↑ «Hugo Mas» (en castellà). Cancioneros, 09-03-2011. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ «Hugo Mas» (en anglés). Discogs. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ Rafa Rodríguez Gimeno. «3 en 1: Hugo Mas» (en castellà). Verlanga. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Els Premis Ovidi palesen la vivesa de la música al País Valencià». VilaWeb, 30-06-2009. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Wegener, el nou projecte d'Hugo Mas amb Arthur Caravan». Tres Deu, 29-09-2013. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Òscar PB. «Escolta Wegener, nou disc d'Arthur Caravan i Hugo Mas, a poques hores d'acabar el Verkami». Tres Deu, 30-10-2013. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Eduardo Guillot. «Mapa de los sonidos de Alcoi» (en castellà). Levante-EMV, 05-06-2015. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «"Nosotros", una pel·lícula sobre la presa de decisions vitals». Àpunt Mèdia. [Consulta: 30 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Amàlia Garrigós. «El podcast d'Amàlia Garrigós: 25 anys de les vacances d'Ovidi Montllor al Festival Barnasants». Beat, 26-02-2020. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Hugo Mas'» (en castellà). Cancioneros, 31-01-2020. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «‘El meu poble Alcoi’ d'Hugo Mas presenta #FaremVacances del Col·lectiu Ovidi Montllor». Les Muntanyes, 18-04-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Hugo Mas». Bandcamp. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Wegener». Bandcamp. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Pentàpolis». Bandcamp. [Consulta: 21 març 2020].
Enllaços externs
- La Caseta del Plater Hugo Mas, per Josep Vicent Frechina
- Café con vistas El Riff - Hugo Mas
- Sofar Hugo Mas