Vés al contingut

Pere Ximeno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaPere Ximeno

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1515 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1551 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme
Formació professionalArts. Medicina
FormacióUniversitat de València
Es coneix perAnatomista
Activitat
OcupacióProfessor universitari
OcupadorUniversidad Complutense de Madrid
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata

Pere Ximeno (València, ca. 1515 — Alcalá de Henares, ca. 1555). Metge i anatomista valencià.

Biografia

Nascut a la ciutat de València, estudia Arts i possiblement Medicina a la seva universitat, passà posteriorment a Itàlia on continua els seus estudis a Pàdua, i assití als darrers cursos de Vesal,[1] on es va convertir en un dels més primerencs vesalians.[2][3]

Portada dels Dialogus de re medica.

En 1547 ocupa la càtedra s'Anatomia i Medicaments Simples a la Universitat de València, i convertí aquesta universitat en una de les primeres d'Europa en què es va ensenyar l'anatomia realitzant la dissecció de cadàvers el mateix catedràtic, i superant definitivament el galenisme morfològic que ja havia estat discutit per Pere Jaume Esteve, l'anterior catedràtic.[4][5] En 1549 ocupa la càtedra de Pràctica;[3] i el mateix any publica els Dialogus de re medica, segon llibre europeu que incorpora la nova morfologia vesaliana, després de l'aparició De humani corporis fabrica del mateix Vesal, que va enriquir amb els seus estudis. L'ús que fa de la dissecció no sols és un recurs didàctic sinó també l'eix fonamental de les seves investigacions anatòmiques.[1]

En 1550 es trasllada a Alcalá de Henares per ocupar la càtedra d'Anatomia,[6] recentment creada, on continua ensenyant fins a la seva mort, esdevinguda pocs anys després.[1]

Obra

  • Dialogus de re medica compendiaria ratione (1549).[7] Text anatòmic seguint el gènere renaixentista del diàleg que tracta en els diversos capítols l'anatomia general, els ossos, els músculs, el cor i els vasos sanguinis, els pulmons, els òrgans de l'abdomen, el cervell i els òrgans dels sentits; amb un apèndix sobre els problemes dietètics.[8]

El seu magisteri i la publicació dels Dialogus de re medica permeteren ampliar la influència de l'anatomia vesaliana sobre la medicina en el seu conjunt, va crear escola a València i orientà els estudis dels investigadors castellans, com Francisco Valles o Francisco Díaz, pare de la urologia moderna.[1]

En els seus estudis va descobrir l'estrep, tercer dels ossets de l'orella, i en els seus Dialogus de re medica es va publicar la seva primera descripció.[9]

Referències i notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 López Piñero 2007a: p. 208.
  2. ↑ López Piñero 1990: p. 32.
  3. ↑ 3,0 3,1 López Piñero 1983.
  4. ↑ López Piñero 1990: pp. 32-33.
  5. ↑ Per al curs 1548-1549 Pere Ximeno queda exclòs inicialment en el nomenament dels professors de Medicina, però posteriorment els magistrats municipals rectifiquen (García Martínez 1985: p. 13, n. 31.)
  6. ↑ Els motius que afavoriren el trasllat podrien ser: la disconformitat de Ximeno pel sistema rotatori en l'assignació de les càtedres de Medicina, el desig de centrar-se en l'anatomia o la millora de les condicions econòmiques (García Martínez 1985: p. 13, n. 32.)
  7. ↑ Ximeno, Pere. Dialogus de re medica compendiaria ratione, praeter quaedam alia, vniversam anatomen humani corporis perstringens, summe necessarius omnibus medicinae candidatis (en llatí). Valentiae: per Ioannem Mey Flandrum, 1549 [Consulta: 25 març 2013]. 
  8. ↑ López Piñero 1990: p. 33.
  9. ↑ López Piñero 2007b: p. 270.

Bibliografia

  • García Martínez, Sebastián «San Juan de Ribera y la primera cuestión universitaria (1569-1572)» (en castellà). Contrastes, Vol. 1, 1985, pp. 3-50. ISSN: 0213-5477 [Consulta: 26 març 2013].
  • López Piñero, José María «Pedro Jimeno, descubridor del hueso estribo» (en castellà). Levante. Campus: Suplemento de temas universitarios, 17-11-1983, p. VII [Consulta: 25 març 2013].
  • López Piñero, José María. Clásicos médicos valencianos del siglo XVI (en castellà). València: Generalitat Valenciana, 1990. ISBN 84-7890-307-0. 
  • López Piñero, José María; Terrada Ferrandis, María Luz (a). «Los libros médicos y biológicos en la historia valenciana = Els llibres mèdics i biològics en la història valenciana». A: Lòpez Piñero, José María; Terrada Ferrandis, María Luz (eds.). El libro médico y biológico valenciano (Siglos XV-XIX) (en castellà i català). València: Biblioteca Valenciana, 2007, pp. 11-95 i 199-256. ISBN 978-84-482-4540-5. 
  • López Piñero, José María; Terrada Ferrandis, María Luz (b). «El libro médico y biológico valenciano (Siglos XV-XIX): Pies explicativos de la exposición = El llibre mèdic i biològic valencià (Segles XV-XIX): Peus explicatius de l'exposició». A: López Piñero, José María; Terrada Ferrandis, María Luz (eds.). El libro médico y biológico valenciano (Siglos XV-XIX) (en castellà i català). València: Biblioteca Valenciana, 2007, pp. 117- i 268-300. ISBN 978-84-482-4540-5. 

Enllaços externs

  • López Piñero, José María. «Jimeno, Pedro (1515-1555)» (en castellà). La Web de las Biografías. mcnbiografias.com. [Consulta: 25 març 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Ximeno&oldid=34028942»