Rosa Montero Gayo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 gener 1951  (73 anys)Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, escriptora, novel·lista | ||
| Ocupador | El País | ||
| Participà en | |||
| 30 octubre 2019 | Més procés és més retallades | ||
| 20 desembre 2018 | manifest «Que no ens divideixin» |
||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
Signatura .png) | |||
| Lloc web | rosamontero.es… | ||
 
| |||
Rosa Montero Gayo (Madrid, 3 de gener de 1951)[1] és una periodista i escriptora espanyola. D'origen humil, va estudiar Periodisme i Psicologia, encara que va abandonar aquesta última carrera en quart curs. Va col·laborar amb grups de teatre independent, com Cànon o Tábano, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Diario Pueblo, Posible, etc.).
Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual fou redactora en cap del suplement dominical durant 1980-1981. El 1981 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme per reportatges i articles literaris. El 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del caníbal, obra que a l'any següent també va rebre el premi a la millor novel·la atorgat pel Cercle de Crítics de Xile. La loca de la casa va guanyar el premi Qué Leer a la millor novel·la espanyola de 2003 i el Grinzane Cavour al millor llibre estranger publicat a Itàlia en 2004. Historia del Rey Transparente va obtenir el Premi Que Leer a la millor novel·la espanyola de 2005, a més del Premi Mandarache de 2007. La seva obra està traduïda a una vintena de llengües.
Durant l'any 2013 va debutar a la televisió amb Dictadoras, una sèrie de quatre programes dedicats a les dones dels dictadors més temuts de la història, emesa a la cadena argentina Todo Noticias.[2] El 2014 també es publica un llibre amb el mateix títol basat en aquests programes.
El 2017 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria.[3]
Obres
- Novel·la
- Crónica del desamor (Debate, 1979)
- La función Delta (Debate, 1981)
- Te trataré como a una reina (Seix Barral, 1983)
- Amado amo (Debate, 1988)
- Temblor (Seix Barral, 1990)
- Bella y oscura (Seix Barral, 1993)
- La hija del caníbal (Espasa, 1997)
- Amantes y enemigos (Alfaguara, 1998)
- El corazón del tártaro (Espasa, 2001)
- La loca de la casa (Alfaguara Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine., 2003)
- Historia del Rey Transparente Arxivat 2007-05-20 a Wayback Machine. (Alfaguara, 2005)
- Lágrimas en la lluvia (Seix Barral, 2011)
- La ridícula idea de no volver a verte (Seix Barral, 2013)
- El peso del corazón (Seix Barral, 2015)
- La carne (Alfaguara, 2016)
- El peligro de estar cuerdo[4]
- Novel·la juvenil
- El nido de los sueños (Siruela, 1991, 2004)
- Contes infantils
- Las barbaridades de Bárbara (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1996)
- El viaje fantástico de Bárbara (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1997)
- Bárbara contra el Doctor Colmillos (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1998)
- Relats
- Doce relatos de mujer (amb onze autors) (Alianza, 1982)
- El puñal en la garganta Arxivat 2007-07-16 a Wayback Machine. (Alfaguara, 1994) (en el vol. col·lectiu "Relatos urbanos")
- Amantes y enemigos Arxivat 2007-10-25 a Wayback Machine.. Cuentos de parejas (Alfaguara, 1998)
- Las madres no lloran en Disneylandia (Relato, 1999)
- Cuentos del mar (amb vuit autors) (Ediciones B, 2001)
- Assaig periodístic
- España para ti para siempre (AQ Ediciones, 1976)
- Cinco años de país (Debate, 1982)
- La vida desnuda (Aguilar Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine., 1994)
- Historias de mujeres[Enllaç no actiu] (Alfaguara, 1995)
- Entrevistas (Aguilar Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine., 1996)
- Pasiones (Aguilar, 1999)
- Estampas bostonianas y otros viajes (Península, 2002)
- Lo mejor de Rosa Montero (Espejo de tinta, 2005)
Referències
- ↑ «Rosa Montero Gayo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rosa Montero presenta "Dictadoras" y debuta en la TV». [Consulta: 29 abril 2014].
- ↑ «Rosa Montero, Premio Nacional de las Letras» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2017. [Consulta: 14 novembre 2017].
- ↑ «Els llibres més venuts de Sant Jordi 2022 a Palma», 25-04-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
Enllaços externs
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nou premi |
Premi Primavera de Novel·la 1997 |
Succeït per: Manuel de Lope Las perlas peregrinas |
| Precedit per: Joaquín Soler Serrano Manuel Martín Ferrand |
Premi Rodríguez Santamaría 2004 |
Succeït per: Carles Nadal i Gaya |
| Precedit per: Juan Eduardo Zúñiga Amaro |
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2017 |
Succeït per: Francisca Aguirre |