Tema de Usuari Discussió:Mcapdevila

En tots els articles d'aquesta secció titulats "pany", el mot pany s'usa erròniment per clau: les formes correctes en català són clau de metxa, clau de miquelet, etc. Com es pot veure, per exemple, a l'article Arma de foc llarga, el pany (o clau de forrellat) fou, precisament, el sistema que substituí la clau pròpiament dita, i que funcionava amb el mateix principi que el pany de porta, d'on el nom.Joan Rocaguinard (disc.) —el comentari anterior sense signar és fet per Joan Rocaguinard (discussió • contribucions) 20:30, 19 maig 2011.

Sembla que tots dos termes són correctes... Fa més de 14 anys vaig començar a fer articles en castellà sobre l'arc-ab-burs (la meva opinió sobre l'origen del mot arcabús => tirar de bursada), i en fa set, traduint del castellà,emprava clau, peró a la wiki vaig agafar pany perqué ja hi havia pany català -acceptable segons el Diec/DCVB/Constitucions y.. de Cathalunya- a part que fa poc vaig poder comprar el llibre de l'Eudald Graells on deixa palès que el terme correcte és pany i no vaig voler començar aquesta discussió amb el Coromines a la mà (que per cert oblida totalment tant pany com clau en l'accepció aplicada a les armes...

Penso que hi ha una mala interpretació d'Alcover el cas del pany de roda, atès que la clau era clarísimament una peça (maneta amb forat quadrat) que s'encaixava sobre un eix quadrat del pany per a donar-li corda...

del Instituto de Estudios Gerundenses, Volúmenes 13-14

«	El panyetaire Eudald Casanoves és un conegut fabricant de panys d'armes de Ripoll	»
— L'Spagnac va fer volar la indústria armera de Ripoll, eliminant els panyetaires, el 1835

«	El panyetaire Eudald Casanoves és un conegut fabricant de panys d'armes de Ripoll	»
— L'Spagnac va fer volar la indústria armera de Ripoll, eliminant els panyetaires, el 1835

Nomès en castellà s'empra l'equivalent de clau => llave é un cas pars pro totum o simple ignorància com el cas palès Canal de la Mancha.

• [es:llave, platina] = clau, platina (cerrojo també però en un context modern) de la denominació "arma de w:es:cerrojo" = "arma de forrellat"

però...

• [fr:platine] = platina (terme encertat ja que és una platina amb un conjunt de peces)
• [de:schloss] = pany, castell (clau seria Schlüssel i no s'empra pas), aquesta dualitat de significat s'ha arrossegat a altres llengües:
• [pl:Zamek] = pany, castell
• [ru:замок] = pany, castell
• [sk:zámka] = pany, castell
• [sv:lås] = pany
• [fi:lukko] = pany

pany

D'acord amb el Diec:

• 1 m. Dispositiu per a tancar portes, calaixos, baguls, etc., en què els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i voltant una clau o mitjançant qualsevol altra manipulació.

El que segueix és (hauria de ser...) la definició exacta de forrellat (arma)

• 2 Mecanisme d’una arma de foc llarga que conté el dispositiu disparador i serveix per a carregar-la i alhora tanca la recambra mentre el projectil és dintre.

El que segueix és (hauria de ser...) la definició exacta de pany (arma)

D'acord amb el DCVB:

• || 5. Mecanisme o conjunt de peces d'una arma de foc que serveixen per a disparar-la; cast. cerrojo. Farà pedrenyals curts o larcs de nou, o canó, caxa o pany per algun arcabús pedrenyal curt, Const. Cat. 441.

clau

D'acord amb el Diec:

• 1 f. Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l’armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau. Tancar una porta amb pany i clau. clau mestra Clau que tanca i obre tots els panys d’una casa. clau falsa Clau feta ocultament per forçar un pany.

...............

Aquesta és (hauria de ser...) la definició exacta de pany (arma) -només per respecte a l'autoritat de Eudald Graells que l'empra als seus llibres-

• 21 Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues.

D'acord amb el DCVB:

• || 5. Peça o conjunt de peces que en les armes de foc antigues servia per a inflamar la càrrega i desparar l'arma; cast. llave. Pany, canó, caxa o clau per a qualsevol arcabús pedrenyal, Const. Cat. 441.

I... aquesta és (hauria de ser...) la definició "gallet"

Peça que pica sobre el rastell, sobre el fulminant o bé sobre l’agulla percussora i provoca el foc de l’arma. El gallet (amb mordassa de pedrenyal o sense) d’una escopeta.

En el català popular (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" (amb documents a la mà.. Tomás A. Mantecón. Furor et rabies: violencia, conflicto y marginación en la Edad Moderna. Ed. Universidad de Cantabria, 2002, p. 288–. ISBN 978-84-8102-323-7 [Consulta: 18 novembre 2011].) no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme catalàd'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seus avis... and so on... també l'expressió "tirar de bursada"/arc-ab-bursGaspar Escolano. Decada Primera De La Historia De La Insigne, Y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia: Contiene Esta Decada Curiosas generalidades de España, y la Historia de Valencia hasta el Rey Don Pedro hijo del Rey Don Iayme el Conquistador. Con una descripcion del Reyno, historiada de varios sucessos, y relacion de los linages y personas eminentes que en el han florecido, y las gueras de las Comunidades, que llamaron Germania, Sierra de Espadan, y Expulsion de los Moriscos. Mey, 1610, p. 861– [Consulta: 18 novembre 2011]. (vaig haver de buscar "burs" al Coromines).Jaume Codina. Bàndols i bandolers al Baix Llobregat (1580-1630). L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 81–. ISBN 978-84-7826-442-1 [Consulta: 18 novembre 2011].

..;-)--Mcapdevila (disc.) 22:58, 26 juny 2011 (CEST)

Pany i clau

Capdevila, Si et fixes en les definicions, en especial l'accepció 2.1 del DIEC i la del DCVB, tot sembla suggerir que clau ve a ésser, bé un terme genèric, bé un d'específic de referit a les armes d'avantcàrrega. Paral·lelament, pany indicaria, molt específicament, el tipus de clau que compta amb mecanisme de pany que permet recarregar, etc. Jo faria aquesta distinció, ja usada per la GEC.Joan Rocaguinard (disc.)

del Instituto de Estudios Gerundenses, Volúmenes 13-14

ESTIC D'ACORD AMB ELS MATISSOS, peró agafo el matís que s'acosta més a la realitat (la GEC també s'equivoca), l'idioma castellà va fer un embolic al dir-li cerrajero (que és serraller) al Panyetairede la denominació "arma de cerrojo" = "arma de forrellat":

«	resulta que el panyetaire Eudald Casanoves és un conegut fabricant de panys d'armes de Ripoll, i en aquella època les armes no tenien cerrojo sinó pany (arma)	»
— L'Spagnac va fer volar la indústria armera de Ripoll, eliminant els panyetaires, el 1835

«	resulta que el panyetaire Eudald Casanoves és un conegut fabricant de panys d'armes de Ripoll, i en aquella època les armes no tenien cerrojo sinó pany (arma)	»
— L'Spagnac va fer volar la indústria armera de Ripoll, eliminant els panyetaires, el 1835

--Mcapdevila (disc.) 20:18, 28 juny 2011 (CEST)

Gallet, bis

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també l'expressió "tirar de bursada"/arc-ab-burs (vaig haver de buscar "burs" al Coromines)..;-)--

Al gallet actual se li deia "fiador".. que no és tant diferent.. al pany de Miquelet per des-parar ("parar la ballesta") cal actuar (indirectament) sobre el fiador (seguro)..--Mcapdevila (disc.) 15:47, 15 nov 2011 (CET)

Curiós, realment, i interessant. Gràcies per informar-me d'aquests usos divergents dels normatius.Joan Rocaguinard (disc.)

En Roger Liart (quina llàstima que el forcessin a marxar de ca.wiki...) m'ho ha documentat... com deien els meus avantpassats.. "el martell" era "el gallet" .. Tomás A. Mantecón. Furor et rabies: violencia, conflicto y marginación en la Edad Moderna. Ed. Universidad de Cantabria, 2002, p. 288–. ISBN 978-84-8102-323-7 [Consulta: 18 novembre 2011].) no era com se li diu ara "el disparador" (que llavors es deia "fiador") .. El Termcat hauria de fer com el abuelo:"...y escucho la voz del pueblo que canta mejor que yo.."..la meva era la veu de 4 avis, 16 besavis, 64 rebesavis => total segle XVIII... quan encara s'empraven!...ho haurem de fer canviar!...

--Mcapdevila (disc.) 11:32, 18 nov 2011 (CET)