Acinetobacter

*Acinetobacter*
	; Acinetobacter baumannii
Dades
Tinció de Gram	gramnegatiu
Taxonomia
Regne	Pseudomonadati
Fílum	Pseudomonadota
Classe	Gammaproteobacteria
Ordre	Pseudomonadales
Família	Moraxellaceae
Gènere	Acinetobacter ; Brisou i Prévot, 1954
Tipus taxonòmic	Acinetobacter calcoaceticus
Espècies
	Acinetobacter baumannii; Acinetobacter baylyi; Acinetobacter bouvetii; Acinetobacter calcoaceticus; Acinetobacter gerneri; Acinetobacter grimontii; Acinetobacter haemolyticus; Acinetobacter johnsonii; Acinetobacter junii; Acinetobacter lwoffii; Acinetobacter parvus; Acinetobacter radioresistens; Acinetobacter schindleri; Acinetobacter tandoii; Acinetobacter tjernbergiae; Acinetobacter towneri; Acinetobacter ursingii;

Acinetobacter és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany al grup dels proteobacteris. Les espècies d'Acinetobacter són bacils estrictament aerobis no fermentadors, no mòbils, oxidasa-negatius que es presenten en parells al microscopi.^[1] Es distribueixen àmpliament en la naturalesa, són importants en el sòl i contribueixen a la seva mineralització.^[2]

Acetinobacter és una important font d'infeccions hospitalàries en pacients amb el sistema immunitari debilitat.^[3]^[4] Són capaços de sobreviure en diverses superfícies, tant humides com seques, en l'àmbit hospitalari. Ocasionalment són aïllats dels productes alimentaris, i algunes soques poden sobreviure sobre equipament mèdic i fins i tot en la pell humana sana.^[5]

Moltes soques d'Acinetobacter baumannii són multiresistents als antibiòtics.^[2]^[3]

Referències

↑ Shirin A Mazumder. «Acinetobacter». Infectious Diseases. Medscape, 2023. [Consulta: 28 setembre 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 Lisa Maragakis. «Multidrug-Resistant (MDR) Acinetobacter». Johns Hopkins Medicine. Arxivat de l'original el 30 juliol 2010. [Consulta: 28 setembre 2024].
↑ ^3,0 ^3,1 U Gerischer. Acinetobacter Molecular Biology. 1a ed. Caister Academic Press, 2008. ISBN 978-1-904455-20-2 [Consulta: 28 setembre 2024].
↑ «Infection Control Guidelines for New York State - Nosocomial Acinetobacter Infection», 1999. Arxivat de l'original el 4 abril 2008. [Consulta: 28 setembre 2024].
↑ RN Husni, LS Goldstein, AC Arroliga, et al. «Risk Factors for an Outbreak of Multi-Drug-Resistant Acinetobacter Nosocomial Pneumonia Among Intubated Patients». Clinical Investigations in Clinical Care, 115, 5, 1999, pàg. 1378-82.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acinetobacter

[1] Shirin A Mazumder. «Acinetobacter». Infectious Diseases. Medscape, 2023. [Consulta: 28 setembre 2024].

[Maragakis-2] 2,0 ^2,1 Lisa Maragakis. «Multidrug-Resistant (MDR) Acinetobacter». Johns Hopkins Medicine. Arxivat de l'original el 30 juliol 2010. [Consulta: 28 setembre 2024].

[Gerischer-3] 3,0 ^3,1 U Gerischer. Acinetobacter Molecular Biology. 1a ed. Caister Academic Press, 2008. ISBN 978-1-904455-20-2 [Consulta: 28 setembre 2024].

[4] «Infection Control Guidelines for New York State - Nosocomial Acinetobacter Infection», 1999. Arxivat de l'original el 4 abril 2008. [Consulta: 28 setembre 2024].

[5] RN Husni, LS Goldstein, AC Arroliga, et al. «Risk Factors for an Outbreak of Multi-Drug-Resistant Acinetobacter Nosocomial Pneumonia Among Intubated Patients». Clinical Investigations in Clinical Care, 115, 5, 1999, pàg. 1378-82.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]