Vés al contingut

Adolf I d'Alemanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Adolf de Nassau)
Plantilla:Infotaula personaAdolf I d'Alemanya

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Adolf von Nassau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1255 Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1298 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Göllheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral d'Espira
Kloster Rosenthal (Pfalz) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRei dels Romans (1292–1298) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCount of Nassau (en) Tradueix (1276–1298)
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Nassau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeImagina d'Isenburg-Limburg (1271–) Modifica el valor a Wikidata
FillsHenry of Nassau, Matilda de Nassau, Ruprecht V of Nassau, Adelaide of Nassau, Imagina of Nassau, Gerlach I of Nassau, Adolf of Nassau, Walram III of Nassau Modifica el valor a Wikidata
ParesWalram II de Nassau Modifica el valor a Wikidata  i Adelaide of Katzenelnbogen Modifica el valor a Wikidata
GermansDiether of Nassau
Richardis of Nassau
Mechtild of Nassau
Imagina of Nassau Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.[1] Va ser comte de Nassau a Wiesbaden, Idstein i Weilburg, i landgravi de Turíngia.

Era membre de la petita noblesa. Va néixer cap a l'any 1255 i era fill del comte Walram II de Nassau i de Adelheid de Katzenelnbogen. No va tenir cap influència ni poder, i va ser elegit com a rei dels romans a causa de la preferència dels electors per un feble governant; fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d'Habsburg.[1] La seva elecció va ser en gran part assegurada a través de la influència de l'arquebisbe-elector de Magúncia i Colònia. Va ser coronat rei d'Alemanya (rei de romans) el 2 de juny de 1292 a Aquisgrà. Mai va ser coronat pel Papa a Roma, que li havia d'haver assegurat el seu títol d'emperador. Va fundar el convent de Clarenthal prop de Wiesbaden el 1296.

L'aliança amb Eduard I d'Anglaterra (1294) contra Felip IV de França i el desig de reforçar l'autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors.[1] Per les seves intents de reclamar territoris en Turíngia, els seus partidaris van canviar d'opinió, i en el seu lloc van elegir Albert I d'Habsburg l'any 1298. Adolf es va negar a acceptar la decisió i per això va ser mort en la batalla de Göllheim (prop de Spira) contra Albert I d'Habsburg el 2 de juliol de 1298. Fou destronat a Magúncia –en el que va ser el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa–, vençut i mort.[1]

Família i fills

[modifica]

Es va casar amb Imagina de Limburg, filla de Gerlach I d'Isenburg i Imagina de Blieskastel. Els seus fills van ser:

  • Enric; morí jove.
  • Rupert; va morir el 2 desembre 1304.
  • Gerlach I de Nassau-Wiesbaden.
  • Adolf (1292-1294).
  • Walram III de Nassau-Wiesbaden.
  • Adelheid, Abadesa de Klarenthal; va morir el 26 maig 1338.
  • Imagina; morí jove.
  • Matilde (abans de 1280 - 19 juny de 1323, Heidelberg), es va casar amb Rodolf I, duc de l'Alta Baviera i comte Palatí del Rin

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf I d'Alemanya
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Adolf I de Germània». GEC. [Consulta: 13 agost 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adolf_I_d%27Alemanya&oldid=34259802»