Vés al contingut

Andreu Argelich i Lladó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndreu Argelich
Biografia
NaixementAndreu Argelich i Lladó
22 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Manresa
NacionalitatCatalà
Formació professionalEvarist Basiana
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Artpintura
Movimentpostimpressionista, expressionista
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Andreu Argelich i Lladó (Manresa, Bages, 22 d'agost de 1936 - Manresa, 29 de setembre de 2002) fou un pintor paisatgista català, classificat de postimpressionista i expressionista amb intencions a l'abstracció.[1]

Argelich va ser un dels últims i més apreciats[2] alumnes del mestre Evarist Basiana,[3] del qual va obtenir una tècnica que es desmarcava de l'estètica estrictament acadèmica. Fou un dels impulsors del grup dels tretze[4] juntament amb Andreu Descals, Jaume Casacuberta, Salvador Clotet, Antoni March, Josep Maria Massegú, Antoni Sala, Joan Sallent, Lluís Sanz, Josep Fornells, Ramon Salisi i Josep Vila Closes, una generació d'or d'artistes locals manresans.[5]

El pintor va destacar per refer el Cercle Artístic de Manresa els anys 1990 i 1991,[6] així com per la seva vinculació amb el món cultural manresà, on fou president del Casal Cultural de Dansaires Manresans,[7] membre d'entitats corals, sardanistes i esportives.[1] Va ser iniciador dels primers cursos d'aquarel·la, membre actiu del Patronat de la Fundació Mestres Cabanes, membre del grup promotor de l'homenatge al mestre Basiana, i a l'il·lustre dibuixant Joan Vilanova.[4]

Estil

[modifica]

El mateix pintor va definir el seu estil com un "impressionisme expressionista", mostrant fins a quin punt tenia una forma particular de crear.[4] El paisatge d'Argelich està vinculat a la primera època de Mondrian.[8] S'inspirà en indrets tan diferents com les comarques del Bages i l'Empordà o el Marroc, tots amb els seus matisos i diferències, amb un estil particular que intenta explorar els límits de l'estil pictòric sempre sense renunciar a l'arrel figurativa que deixa entreveure els detalls més particulars de cada tema.[4] Argelich fa una interpretació lliure del paisatge, en els seus quadres predomina la densitat del color, amb enquadraments obscurs,[8] amb pinzellades soltes,[9] i amb un domini de la composició.[10] A mesura que madura la seva obra, l'escena pintada és més fugissera i recrea una atmosfera cada cop més perceptible per la intuïció.[7]

Exposicions

[modifica]

Modest en el tarannà quotidià, a part de diverses exposicions col·lectives, només acceptà dues exposicions individuals en vida:

  • 1982: Sala d'Art Xipell, Manresa
  • 1998: Castelló d'Empúries

Posteriorment va rebre els següents homenatges:

  • 2003: Palau-saverdera, exposició homenatge[11]
  • 2004: Fundació Caixa Manresa, Andreu Argelich, silenciosa petjada[12]

Té exposada obra en permanència als Ajuntaments de Manresa i Castelló, al Museu de l'Aquarel·la de Llançà, al Museu Comarcal de Manresa, a l'Agrupació Mútua i a nombroses col·leccions particulars del país i a l'estranger.[1]

Premis

[modifica]

Va aconseguir multitud de premis, com el Poble Nou, el Gaudí a la millor indagació expressiva, el primer premi d'aquarel·la del Saló de Tardor de Manresa,[10] la II bienal de Manresa, la tercera edició del Premi de Pintura Agrupació (d'un total de 340 obres),[2] el Vila de Mieres, el Plans de Sió o el Premi Ciutat de Berga.[13]

El 2001 va guanyar el primer premi del prestigiós Certamen Nacional de Pintura Juan Aparicio de Badajoz.[14]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Artistas del siglo XXI. Sant Joan les Fonts: Ediciones Ecuador 21, 2000, p. 32, Tom II. 
  2. 2,0 2,1 «Andreu Argelich, guardonat en el III Premi de Pintura Agrupació». Regió7, 24-05-1997.
  3. «Fitxa al Museu de Manresa». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 setembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «La fundació Caixa Manresa presenta l'exposició del pintor Andreu Argelich Silenciosa Petjada». Vilaweb, 27-08-2004.
  5. «En record de l'Andreu Descals». Regió7, 27-05-2011.
  6. «L'artista Salvador Clotet mor a Manresa als 83 anys». Regió7, 08-08-2012.
  7. 7,0 7,1 Macià, Albert «Andreu Argelich: silenciosa petjada». Quadern exposició Caixa Manresa, 2004.
  8. 8,0 8,1 Vilaró, Joan. Art a Manresa. Segles XIX i XX. Manresa: Llibreria Sobreroca, 1983. ISBN 84-300-8692-7. 
  9. Solernou, Lluís «Un certamen amb bona salut». Regió7, 01-09-1994.
  10. 10,0 10,1 Macià, Albert «Andreu Argelich 'A Castelló d'Empúries'». Quadern de l'exposició, 1997.
  11. «Palau-savardera homenatja l'artista Andreu Argelich». Empordà, 16-09-2003.
  12. «Avui s'inaugura 'Silenciosa petjada', d'Andreu Argelich». Regió7, 27-08-2004.
  13. Artistas del Mil·lenium. Anuario Eurpeo. Sant Joan les Fonts: Ecuador 21, 2002, p. 22, Tom I. 
  14. «Premi de Pintura Juan Aparicio de Badajoz». Diari ABC, 07-05-2001.