Vés al contingut

Apple ProRes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Apple ProRes és un format de vídeo amb pèrdua d'alta qualitat desenvolupat per Apple Inc. i destinat a l'ús per a postproducció amb suport per a resolucions fins a 8K. És el successor del còdec Apple Intermediate i va ser introduït el 2007 amb el programa d'edició Final Cut Studio 2.[1] La família de còdecs ProRes fa servir algoritmes de compressió basats en la tècnica de la transformada de cosinus discreta (DCT), com els estàndards H.26x i MPEG.[2] ProRes És sovint utilitzat com a format final per a arxius d'alta definició destinats a ser emesos a anuncis, pel·lícules, Blu-Ray i streaming.

Característiques generals

[modifica]

ProRes és una línia de còdecs intermedis, és a dir, destinats a l'ús per a edició de vídeo, i no per a la visualització per part dels usuaris. Això s'aconsegueix utilitzant solament compressió intra-frame, mitjançant la qual cada fotograma s'emmagatzema individualment i pot ser descodificat sense dependre dels altres fotogrames. L'avantage del còdec intermedi és que ofereix un rendiment d'accés aleatori excel·lent per a aplicacions de postproducció, i manté una qualitat més alta que els còdecs per a l'usuari final sense requerir els cososos sistemes d'emmagatzemament que exigeix el vídeo sense compressió. És comparable als còdecs de vídeo Avid DNxHD i CineForm, que ofereixen taxes de bits semblants i també estan dissenyats com a còdecs intermedis. ProRes és un còdec exclusivament intra-frame basat en la escala DCT,[3] pel que la seva decodificació resulta més senzilla que als formats orientats a la distribució com l'H.264. El 2018, Apple va introduir un nou format "ProRes RAW" (un filtre Bayer comprimit) a Final Cut Pro X,[4] després que Blackmagic Design integrés el sistema Bayer comprimit com a "CinemaDNG 3:1" i "CinemaDNG 4:1" a les seves càmeres i el editor DaVinci Resolve.[5]

Formats de ProRes

[modifica]

ProRes conté suport per a diferents taxes de bits i resolucions. Totes les variants de ProRes 422 fan servir un submostreig cromàtic de 4:2:2 a una profunditat de color de 10 bits. ProRes 4444 i 4444 XQ mostregen el color en la paleta de 4:4:4 amb una profunditat de color de 10 o 12 bits, i opcionalment poden incloure un canal alfa  

Resolució fotogrames per segon ProRes 422 Proxy ProRes 422 LT ProRes 422 ProRes 422 HQ ProRes 4444

(sense Alfa)

ProRes 4444 XQ

(sense Alfa)

(punts) (Hz) (Mbit/s) (Mbit/s) (Mbit/s) (Mbit/s) (Mbit/s) (Mbit/s)
720 × 576 50i, 25p 12 28 41 61 92 138
1280 × 720 25p 19 42 61 92 138 206
1440 × 1080 50i, 25p 32 73 105 157 236 354
1920 × 1080 50i, 25p 38 85 122 184 275 415
50p 76 170 245 367 551 826
2048 × 1536 25p 58 131 189 283 425 637
50p 117 262 377 567 850 1275
3840 × 2160 25p 151 342 492 737 1106 1659
50p 303 684 983 1475 2212 3318
4096 × 2160 25p 162 365 524 786 1180 1769
50p 323 730 1049 1573 2359 3539
5120 × 2880 25p 202 456 655 983 1475 2212
50p 405 912 1311 1966 2949 4424

ProRes 422

[modifica]

Funcions bàsiques

[modifica]
  • Resolucions 8K, 5K, 4K, UHD, 2K, HD (fins a 1920×1080), i SD.
  • Submostreig cromàtic de 4:2:2.
  • Profunditat de color de 10 bits
  • Codificació intra-frame
  • Codificació amb taxa de bits variable (VBR)
  • Taxa de 147 Mbit/s en qualitat normal i de 220 Mbit/s en alta qualitat, ProRes (LT) a 100Mbit/s i ProRes Proxy a 45Mbit/s per a resolucions HD a 60i.
  • Taxa de 42 Mbit/s en qualitat normal i de 63 Mbit/s en alta qualitat per a resolucions SD a 29,97 fotogrames per segon.
  • Codificació i descodificació ràpida (les dues a mida completa i mitjana).

ProRes 4444 i ProRes 4444 XQ

[modifica]

ProRes 4444 i ProRes 4444 XQ són formats de compressió de vídeo amb pèrdua desenvolupats per Apple Inc. per a l'ús a postproducció amb suport per a un canal alfa.

ProRes 4444 va ser introduït amb Final Cut Studio (2009)[6] com a part de la línea de còdecs intermedis de l'empresa dedicats per editar material però no per a la distribució final. Comparteix moltes característiques amb altres còdecs de la famíla Apple ProRes 422, però proporciona una millor qualitat que el 422 HQ en quant a precisió de color.[7] Té una taxa de bits d'aproximadament 330 Mbit/s per a fonts de color 4:4:4 amb una resolució de 1920x1080 a 29,97 fotogrames per segon.

ProRes 4444 XQ va ser introduït amb la versió 10.1.2 de Final Cut Pro X el juny de 2014. Té un objectiu de taxa de bits d'aproximadament 500 Mbit/s per fonts de color 4:4:4 amb resolució de 1920x1080 a 29,97 fotogrames per segon, i requereix un sistema operatiu OS X v10.8 (Mountain Lion) o posterior.

Funcions bàsiques

[modifica]
  • Resolucions 8K, 5K, 4K, UHD, 2K, HD (fins a 1920×1080), i SD[8]
  • Submostreig cromàtic de 4:2:2
  • Profunditat de color de fins a 12 bits
  • Codificació amb taxa de bits variable (VBR)
  • Suport per a un canal alfa amb una profunditat de fins a 16 bits

ProRes RAW

[modifica]

L'abril de 2018 Apple va introduir ProRes RAW. Aquest està desenvolupat amb la mateixa tecnologia que altres còdecs ProRes, però s'aplica directament a les dades en cru que arriben del sensor, de manera que el procés de debayerització es retarda a l'etapa de postproducció. Per tant, ProRes RAW prioritza la qualitat i una millor reproducció de color per sobre de l'eficiència.[9]

Reproducció

[modifica]

El 28 d'agost de 2008, Apple va introduir el Descodificador ProRes QuickTime gratuïtament per a Mac i Windows, que permet reproduir arxius ProRes a través de QuickTime.

Projectes de codi obert

[modifica]

El 15 de setembre de 2011, FFmpeg va introduir un descodificador d'accés lliure per a ProRes 422 per a la llibreria de còdecs libavcodec.

FFmbc, un derivat de FFmpeg especialitzat per a l'ús professional i les retransmissions, és compatible amb arxius ProRes 422 i 4444.[10]

L'1 d'octubre de 2011,[11] JCodec va introduir un descodificador de codi obert (amb llicència FreeBSD) purament basat en Java per a ProRes 422, traduït de la versió per a FFmpeg.[12]

Codificació

[modifica]

Al instal·lar Final Cut Pro s'instal·len els còdecs ProRes per codificar arxius a macOS. Si no es té instal·lat Final Cut Pro, també es pot fer servir QuickTime Player per capturar vídeo en ProRes 422 fent servir qualsevol càmera compatible connectada, utilitzant la configuració de qualitat "Màxima" al realitzar una nova gravació de vídeo.[13]

Apple va distribuir ProRes juntament amb altres còdecs professionals com una descàrrega per a usuaris amb "còpies qualificades de Final Cut Pro, Motion o Compressor" instal·lades, per a sistemes OS X amb Quicktime 7.6 i posterior.[14]

Al l'exhibició de l'Associació Nacional de Radiodifusors (NAB) dels Estats Units d'abril del 2010, Digital Video Systems va publicar la primera plataforma de Windows 7 amb la capacitat de codificar totes les varietats d'Apple ProRes a velocitats molt superiors al temps real amb el seu programa Clipster.[15]

El 31 de març de 2011, Telestream va incorporar suport per a la codificació de ProRes a sistemes Windows amb una actualització gratuïta dels programes Engine, Vantage i FlipFactory. El sistema ha de fer servir Windows Server 2008 i necessita ser compatible amb aquesta funció. La captura i exportació de vídeo ProRes a cinta està disponible mitjançant el codificador en línia Pipeline de Telestream.

El 29 d'octubre de 2011, FFmpeg va introduir un nou codificador lliure que va permetre la codificació en ProRes 422 a totes les plataformes compatibles.

L'1 de novembre de 2011,[11] JCodec va introduir un codificador de codi obert (amb llicència FreeBSD) purament basat en Java per a ProRes 422.[16]

Al l'exhibició de la NAB d'abril del 2012, Brevity va introduir un algorisme personalitzat per accelerar el transport i la codificació d'arxius ProRes.[17]

Format del fotograma

[modifica]

Un fotograma típic de ProRes 422 té l'organització següent: 

Àtom contenidor del fotograma

Encapçalament del fotograma

Imatge 1

Imatge 2 (només a fotogrames entrellaçats)

Hardware de ProRes

[modifica]

La càmera Alexa d'Arri té una unitat d'enregistrament en ProRes incorporada per a fonts de vídeo en 1080p i 2K, compatible amb ProRes 4444 i totes les versions de ProRes 422.

El juny de 2011, existien diversos codificadors de ProRes basats en hardware, desenvolupats per AJA Video Systems[18] (Interfície IO HD FireWire 800 ; gravadores portàtils Ki Pro i Ki Pro Mini, Ki Pro Rack i Ki Pro Ultra for 4K/UltraHD workflows), Atomos[19] (gravadores Ninja i Samurai), Sound Devices (gravadores de la sèrie PIX), Convergent Designs (Odyssey7, 7Q, 7Q+), i Fast Forward Video[20] (gravadora Sidekick).

A l'exhibició de la NAB del 2012, Blackmagic va anunciar suport per a la gravació de ProRes per a les seves gravadores SSD HyperDeck, així com gravació nadiua a la càmera de cinema Blackmagic, i Brevity va anunciar un transcodificador de ProRes basat en GPU amb un sistema de transport d'arxius simulani accelerat.[21]

El 2013 Blackmagic Design va posar a la venda la càmera de cinema Blackmagic, que grava arxius RAW i ProRes 4:2:2 de 10 bits directament a la càmera.

El 2013 Convergent Design va anunciar els seus monitors i gravadores Odyssey7 i Odyssey 7Q, que poden gravar en Apple ProRes 422 d'alta qualitat i estan certificades per Apple.[22]

El 2014 Atomos va introduir Shogun, la seva gravadora avançada més recent, que pot gravar vídeo 4K en Apple ProRes.[23]

El 2015 AJA va introduir la càmera de producció CION, que pot capturar vídeo 4K, UltraHD, 2K i HD en tots els formats Apple ProRes 422, així com Apple ProRes 4444 a 12 bits.[1]

El 2016 Blackmagic Design va llançar la càmera URSA Mini 4.6K, que pot capturar vídeo entre 4,6K i HD en totes les versions d'Apple ProRes, fins 4444 a 12 bits.

Entre 2018 i 2019 Blackmagic Design va posar a la venta la Pocket Cinema Camera 4K, que pot capturar vídeo en 4K, UltraHD i 1080p en tots els formats Apple ProRes 422.

El Mac Pro de 2019 té una nova targeta "Apple Afterburner" com a component opcional per accelerar la descodificació de ProRes i ProRes RAW.

Articles d'interés

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Final Cut Pro 6 - Broad Format Support.». apple.com.
  2. ↑ «Apple ProRes 422 Codec Family». Library of Congress, 17-11-2014. [Consulta: 13 octubre 2019].
  3. ↑ Adcock, Gary. «ProRes: A Closer Look». ProVideo Coalition, 03-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-12. [Consulta: 12 març 2009].
  4. ↑ «Final Cut Pro X update introduces ProRes RAW and advanced closed captioning». apple.com.
  5. ↑ Design, Blackmagic. «Media - Blackmagic Design». www.blackmagicdesign.com. Arxivat de l'original el 2015-07-23. [Consulta: 11 abril 2018].
  6. ↑ «Final Cut Pro 7. Expanded ProRes Family». apple.com.
  7. ↑ Apple ProRes White Paper July 2009
  8. ↑ [enllaç sense format] https://www.apple.com/final-cut-pro/docs/Apple_ProRes_White_Paper_December_2013.pdf
  9. ↑ Apple ProRes RAW White Paper April 2018, https://www.apple.com/final-cut-pro/docs/Apple_ProRes_RAW_White_Paper.pdf
  10. ↑ «Google Code Archive - Long-term storage for Google Code Project Hosting.». code.google.com.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ 11,0 11,1 JCode authors. «JCodec site», 01-10-2011. [Consulta: 24 octubre 2015].
  12. ↑ «jcodec/jcodec». GitHub.
  13. ↑ «Record a movie in QuickTime Player on Mac».
  14. ↑ «Pro Video Formats 2.0.4». support.apple.com.
  15. ↑ «Broadcast and Media». www.dvs.de.
  16. ↑ «jcodec/jcodec». GitHub.
  17. ↑ «NAB 2012: Brevity Emerges From Stealth Mode». Sports Video Group, 16-04-2012. [Consulta: 14 maig 2012].
  18. ↑ AJA Video Systems
  19. ↑ Atomos. «Atomos». www.atomos.com.
  20. ↑ «FFV - Fast Forward Video». www.ffv.com. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 19 novembre 2020].
  21. ↑ [enllaç sense format] http://sportsvideo.org/main/blog/2012/04/16/nab-2012-brevity-emerges-from-stealth-mode/
  22. ↑ «Recording in Apple ProRes 422(HQ) on the Odyssey7 and Odyssey7Q». convergent-design.com. Arxivat de l'original el 2015-03-18., Retrieved from web.archive.org. March 18th, 2015.
  23. ↑ Atomos. «Shogun - Atomos». www.atomos.com. Arxivat de l'original el 2015-08-12. [Consulta: 19 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Apple_ProRes&oldid=33180173»