Bambú gros
Bambusa vulgaris  | |
|---|---|
_in_Hong_Kong.jpg) | |
| Dades | |
| Font de | extracte de Bambusa vulgaris |
| Estat de conservació | |
 | |
| Segur (TNC) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Bambuseae |
| Gènere | Bambusa |
| Espècie | Bambusa vulgaris Schrad. ex J.C.Wendl.[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Exautor | Schrad. |
.svg){kind=icon}
El bambú gros (Bambusa vulgaris) és una espècie de bambú i planta nativa d'Indoxina i de Yunnan al sud de la Xina, però es cultiva en molts altres llocs.[4][5] Entre els bambús és una de les espècies més grosses.[6][7]
Descripció
[modifica]
Bambusa vulgaris no té espines.[8] té brots de color daurat i les fulles verd fosc.[9] Les seves tiges no són rectes.[10] Les seves tiges poden arribar a fer de 10 a 20 m d'alt i de 4 a 10 cm de diàmetre.
La seva composició química mitjana és cel·lulosa 41-44%, pentosans 21-23%, lignina 26-28%, cendres 1,7-1,9%, i silici 0,6-0,7%.[10]
Cultivars
[modifica]Com a mínim es distingeixen tres agrupacions de cultivars de B. vulgaris
- Plantes amb tiges verdes
- Plantes amb tiges grogues, Bambusa vulgaris var. Striata.
- Plantes amb tiges d'uns 3 m d'alt, Bambusa vulgaris var. Wamin.
- Aureovariegata (Bambusa vulgaris var. aureovariegata Beadle[3]):
- Striata (Bambusa vulgaris var. striata (Lodd. ex Lindl.) Gamble[3]):
- Wamin (Bambusa vulgaris f. waminii T.H.Wen[3]):
- Vittata (Bambusa vulgaris f. vittata (Rivière & C.Rivière) McClure[3]):>
- Kimmei:
- Maculata:
- Wamin Striata:
Usos
[modifica]Bambusa vulgaris té una gran varietat d'usos, incloent el de la tija com combustible i el de farratge en el cas de les fulles, B. vulgaris var. Striata es fa servir com planta ornamental. Els brots de bambú d'aquesta espècie es mengen bullits i de vegades com planta medicinal. També es fan servir per a la construcció, per a fer mobles i paper.
Toxicitat
[modifica]Entre tots els bambús, només els brots de B. vulgaris contenen taxifil·lina (un glucòsid cianogènic) que funciona com un inhibidor enzimàtic en el cos humà,[11] però es degrada quan es bull la planta.[12] És altament tòxic i la dosi letal per als humans és d'uns 50–60 mg.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Bambusa vulgaris was first described and published in Collectio Plantarum 2: 26, pl. 47. 1808. «Name - !Bambusa vulgaris Schrad. ex J.C.Wendl.». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ «Bambusa vulgaris». NatureServe Explorer. NatureServe. Arxivat de l'original el 2013-01-13. [Consulta: 11 juny 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Bambusa vulgaris Schrad.». Plant List. Kew, England: Kew Gardens. [Consulta: 31 gener 2011].
- ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families
- ↑ Dieter Ohrnberger, The bamboos of the world, pages 279-280, Elsevier, 1999, ISBN 978-0-444-50020-5
- ↑ Biology Pamphlets (Volume 741), page 15, University of California, 1895
- ↑ D. Louppe, A.A. Oteng-Amoako and M. Brink, Timbers (vol. 1), pages 100-103, PROTA, 2008, ISBN 978-90-5782-209-4
- ↑ Flora of North America Editorial Committee, Magnoliophyta: Commelinidae, page 22, Oxford University Press, 2007, ISBN 978-0-19-531071-9
- ↑ Bambusa vulgaris Arxivat 2007-08-29 a Wayback Machine., OzBamboo; Retrieved: 2007-12-19
- ↑ 10,0 10,1 Babusa vulgaris Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine., Protabase, Plant Resources of Tropical Africa
- ↑ Christopher P. Holstege, Thomas Neer, Gregory B. Saathoff, M.D. and Brent Furbee, Criminal Poisoning: Clinical and Forensic Perspectives, page 65, Jones & Bartlett Learning, 2010, ISBN 978-0-7637-4463-2
- ↑ I Hunter and Feng’e Yang, "Cyanide in Bamboo Shoots Arxivat 2012-01-14 a Wayback Machine.", WHO Food Additives Series 30, International Network for Bamboo and Rattan
- ↑ S.Satya, L.M. Bal, P. Singhal and S.N Naik, Bamboo shoot processing: food quality and safety aspect (a review), 2010. Bamboo shoot processing: food quality and safety aspect (a review), Trends Food (issue 21), pages 181-189; cited by: Chanda Vongsombath, [uu.diva-portal.org/smash/get/diva2:406136/FULLTEXT01 Botanical repellents and pesticides traditionally used against Hematophgous invertebrates in LAO DR]
