Vés al contingut

Campionat d'Europa de voleibol femení

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de voleibol femení
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportvoleibol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorConfederació Europea de Voleibol Modifica el valor a Wikidata
Part deEuropean Volleyball Championship Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1949 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webeurovolley.cev.eu… Modifica el valor a Wikidata

El Campionat d'Europa de voleibol femení (oficialment en anglès: Women's European Volleyball Championship) és una competició europea de seleccions nacionals femenines de voleibol, organitzada per la Confederació Europea de Voleibol (CEV). De periodicitat irregular, des del 1975 es celebra de forma bianual. Hi participen vint-i quatre països, incloent l'amfitrió, que s'agrupen en quatre grup de sis equips. Disputen una primera fase en format de lligueta, classificant-se per la següent fase els quatre millor classificats de cadascun del grups. La fase final es disputà en format d'eliminació directa amb vuitens de final, quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa. Té dret a participar de forma directa al Campionat del Món i, si coincideix en any preolimpic, als Jocs Olímpics.

La primera edició se celebrà el 1949 amb la participació de set seleccions nacionals, proclamant-se campiona la Unió Soviètica. Durant les següents quatre dècades i mitjà la competició fou dominada per l'equip soviètic amb tretze títols, set de forma consecutiva entre 1958 i 1979, i de l'Europa de l'Est. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, Rússia (hereva oficial de l'equip soviètic) va continuar dominant la competició. És destacable que el seu principal rival europeu en aquells moments (que es va convertir en subcampió per tres ocasions consecutives) fos Croàcia reforçada per algunes exjugadores soviètiques com Irina Kirillova, Yelena Chebukina, Tatyana Sidorenko i Maria Likhtenstein. El 1995, jugant a casa, els Països Baixos van aconseguir trencar aquest domini després de la victòria per 3-1 sobre Rússia a les semifinals i la victòria per 3-0 sobre Croàcia en la final que es va celebrar a Arnhem. Aquesta victòria esdevingué la primera de les victòries dels països de l'Europa occidental. Sèrbia I Itàlia, amb tres campionats, són les seleccions més reixides del Campionat des de la dècada del 2000.

Històrial

[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1949
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Polònia
lligueta
Romania
Txecoslovàquia
II 1950
Unió Soviètica
lligueta
Polònia

Txecoslovàquia
lligueta
Bulgària
Bulgària
III 1951
Unió Soviètica
lligueta
Polònia

Iugoslàvia
lligueta
França
França
IV 1955
Txecoslovàquia
lligueta
Unió Soviètica

Polònia
lligueta
Romania
Romania
V 1958
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Polònia
lligueta
Romania
Txecoslovàquia
VI 1963
Unió Soviètica
lligueta
Polònia

Romania
lligueta
Alemanya Oriental
Romania
VII 1967
Unió Soviètica
lligueta
Polònia

Txecoslovàquia
lligueta
Alemanya Oriental
Turquia
VIII 1971
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Polònia
lligueta
Bulgària
Itàlia
IX 1975
Unió Soviètica
lligueta
Hongria

Alemanya Oriental
lligueta
Bulgària
Iugoslàvia
X 1977
Unió Soviètica
3–0
Alemanya Oriental

Hongria
3–2
Polònia
Finlàndia
XI 1979
Unió Soviètica
lligueta
Alemanya Oriental

Bulgària
lligueta
Hongria
França
XII 1981
Bulgària
lligueta
Unió Soviètica

Hongria
lligueta
Alemanya Oriental
Bulgària
XIII 1983
Alemanya Oriental
lligueta
Unió Soviètica

Hongria
lligueta
Bulgària
Alemanya Oriental
XIV 1985
Unió Soviètica
lligueta
Alemanya Oriental

Països Baixos
lligueta
Txecoslovàquia
Països Baixos
XV 1987
Alemanya Oriental
3–2
Unió Soviètica

Txecoslovàquia
3–0
Bulgària
Bèlgica
XVI 1989
Unió Soviètica
3–1
Alemanya Oriental

Itàlia
3–0
Romania
Alemanya Occidental
XVII 1991
Unió Soviètica
3–0
Països Baixos

Alemanya
3–1
Itàlia
Itàlia
XVII 1993
Rússia
3–0
Txecoslovàquia

Ucraïna
3–1
Itàlia
República Txeca
XVIII 1995
Països Baixos
3–0
Croàcia

Rússia
3–0
Alemanya
Països Baixos
XIX 1997
Rússia
3–0
Croàcia

República Txeca
3–0
Bulgària
República Txeca
XX 1999
Rússia
3–0
Croàcia

Itàlia
3–0
Alemanya
Itàlia
XXI 2001
Rússia
3–2
Itàlia

Bulgària
3–1
Ucraïna
Bulgària
XXII 2003
Polònia
3–0
Turquia

Alemanya
3–2
Països Baixos
Turquia
XXIII 2005
Polònia
3–1
Itàlia

Rússia
3–0
Azerbaidjan
Croàcia
XXIV 2007
Itàlia
3–0
Sèrbia

Rússia
3–1
Polònia
Bèlgica / Luxemburg
XXV 2009
Itàlia
3–0
Països Baixos

Polònia
3–0
Alemanya
Polònia
XXVI 2011
Sèrbia
3–2
Alemanya

Turquia
3–2
Itàlia
Itàlia / Sèrbia
XXVII 2013
Rússia
3–1
Alemanya

Bèlgica
3–2
Sèrbia
Alemanya / Suïssa
XXVIII 2015
Rússia
3–0
Països Baixos

Sèrbia
3–0
Turquia
Bèlgica / Països Baixos
XXIX 2017
Sèrbia
3–1
Països Baixos

Turquia
3–1
Azerbaidjan
Azerbaidjan / Geòrgia
XXX 2019
Sèrbia
3–2
Turquia

Itàlia
3–0
Polònia
Hongria / Polònia / Eslovàquia / Turquia
XXXI 2021
Itàlia
3–1
Sèrbia

Turquia
3–0
Països Baixos
Bulgària / Croàcia / Romania / Sèrbia [1]
XXXII 2023
Turquia
3–2
Sèrbia

Països Baixos
3–0
Itàlia
Bèlgica / Estònia / Alemanya / Itàlia [2]

Premis individuals

[modifica]

Premi MVP del Campionat

[modifica]

Des de la 14a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició.

Edició Any Jugadora refs.
XIV 1985 Ingrid Piersma
XV 1987 Lucie Václavíková
XVI 1989 Valentina Ogienko
XVII 1991 Irina Ilchenko
XVII 1993 Lucie Václavíková
XVIII 1995 Elles Leferink
XIX 1997 Barbara Jelić
XX 1999 Evgenya Artamonova
XXI 2001 Antonina Zetova
XXII 2003 Małgorzata Glinka
XXIII 2005 Dorota Świeniewicz
XXIV 2007 Taismary Agüero
XXV 2009 Manon Flier
XXVI 2011 Jovana Brakočević
XXVII 2013 Tatiana Kosheleva
XXVIII 2015 Tatiana Kosheleva
XXIX 2017 Tijana Bošković
XXX 2019 Tijana Bošković
XXXI 2021 Paola Egonu
XXXII 2023 Melissa Vargas

Referències

[modifica]
  1. «Italia, non è un sogno! Regine d’Europa! Serbia travolta a Belgrado» (en italià). Gazzetta dello Sport, 04-09-2021. [Consulta: 27 gener 2024].
  2. «Magnificent Türkiye seal maiden European trophy with dramatic comeback» (en anglès). CEV Eurovolley, 04-09-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].