Caterina Enriqueta de Borbó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1596  Rouen (França) | ||
| Mort | 20 juny 1663 (66 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa | ||
| Família | Casa de Guisa | ||
| Cònjuge | Carles II d'Elbeuf (1619–) | ||
| Fills | Caterina d'Elbeuf, Carles III d'Elbeuf, Enric d'Elbuef, Francesc de Lorena-Harcourt, Francesc Maria de Lorena, Maria Margarida d'Elbuef | ||
| Pares | Enric IV de França i Gabrielle d'Estrées | ||
| Germans | Cèsar de Borbó Alexandre de Vendôme Isabel de França Enriqueta Maria de França Cristina de França Gastó Joan Baptista de França Lluís XIII de França Nicolau de França Antoni de Borbó-Bueil Joana Baptista de Borbó | ||
 | |||
Caterina Enriqueta de Borbó (Roan, 11 de novembre de 1596 – París, 20 de juny de 1663) va ser una aristòcrata francesa, filla natural legitimada d'Enric IV de França.
Orígens
[modifica]Va ser una de les filles il·legítimes d'Enric IV de França i de la seva amant, Gabrielle d'Estrées.[1] Va néixer al monestir de Saint-Ouen, a Roan, l'11 de novembre de 1596, on es trobava el rei i la seva cort residint en aquell moment.[2][3] Va ser germana de Cèsar de Borbó, futur duc de Vendôme,[1] i la seva mare, l'any després de néixer Caterina, se li va atorgat el títol de duquessa de Beaufort.[4]
Legitimació
[modifica]El febrer o el març de 1597,[5][2] Caterina va ser legitimada pel seu pare i va tenir la categoria de «legitimada de França».[6] Durant la seva joventut va ser coneguda com «Mademoiselle de Vendôme».[1]
Matrimoni
[modifica]Quant al seu casament, es va discutir si havia de casar-se amb Enric II de Borbó-Condé, però la idea va ser abandonada i,[7] finalment, va ser casada amb el duc Carles II d'Elbeuf el 20 de gener de 1619.[2][1] El seu dot va ser d'1,3 milions de lliures i incloïa també pensions. Bona part d'aquests diners van ser gastats i hipotecats per diverses raons, inclosa una demanda contra el seu germà Cèsar, la qual no va tenir èxit.[8] La parella va tenir sis fills.[1]
Conspiració contra Richelieu
[modifica]A la cort francesa, va participar d'un complot contra el cardenal Richelieu, juntament amb altres persones, inclosa la reina mare, Maria de Mèdici. Descoberta la conspiració, el 1631 va ser enviada a l'exili amb el seu marit, com ho feren amb altres participants.[9]
Mort
[modifica]Vídua del seu marit,[6] va morir a París als 66 anys, el 20 de juny de 1663.[5][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Catherine Henriette de Bourbon» (en anglès). The British Museum. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Dussieux, Louis. Généalogie de la Maison de Bourbon de 1256 a 1871 (en francès). París: Lecoffre Fils et Cie., 1872, p. 86.
- ↑ 3,0 3,1 «Catherine Henriette de Bourbon Elbeuf (duchesse d', 1596-1663)» (en francès). Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ Bingham, Denis. The Marriages of the Bourbons (en anglès). Nova York: Scribne and Welford, 1890, p. 238.
- ↑ 5,0 5,1 Achaintre, Nicolas Louis. Historie Généalogique et Chronologique de la Maison Royale de Bourbon (en francès). vol. 2. París: Chez Mansut Fils, 1825, p. 72.
- ↑ 6,0 6,1 Almanach de la Vieillesse (en francès). París: Chez A. M. Lottin, 1662, p. 103.
- ↑ Gerber, Matthew. Bastards: Politics, Family, and Law in Early Modern France (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 81.
- ↑ Spangler, Jonathan. The Society of Princes; the Lorraine-Guise and the conservation of power and wealth in the Seventeenth Century (en anglès). Farnham: Ashgate, 2009, p. 154.
- ↑ Scott, Paul. MHRA Critical Texts: Le Gouvernement présent, ou éloge de son Eminence, satyre ou la Miliade (en anglès). vol. 14. Londres: Modern Humanities Research Association, 2010, p. 125.