Clausthalita
 Clausthalita | |
|---|---|
 Clausthalita de la pedrera Greywacke, Rieder, Gernrode, Harz Mts, Saxony-Anhalt, Alemanya | |
| Fórmula química | PbSe |
| Epònim | Clausthal-Zellerfeld  |
| Localitat tipus | St Lorenz mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.11 |
| Dana | 02.08.01.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric hexoctahedral (4/m 3 2/m) |
| Hàbit cristal·lí | massiu a granular, amb cristalls euèdrics |
| Color | gris plom, lleugerament blavós |
| Exfoliació | {001} perfecta, {010} perfecta, {100} perfecta |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 7,6 a 8,8 |
| Densitat | 8,28 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cth |
| Referències | [1] |
La clausthalita és un mineral que pertany al grup de la galena, de la classe dels sulfurs.[2] Rep el seu nom del jaciment de Lorenz, a prop de Clausthal (Alemanya), on va ser descobert l'any 1832.
Característiques
[modifica]La clausthalita és un compost principalment de plom, químicament un selenur. Forma una sèrie de solució sòlida amb la galena (PbS), per substitució gradual d'àtoms de sofre per seleni en l'estructura cristal·lina.[3] Són freqüents les impureses que li donen diferents tonalitats com són: mercuri, cobalt i coure. Pot ser extreta com a mena del plom.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clausthalita pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teal·lita, alabandita, altaïta, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.
Formació i jaciments
[modifica]Es pot trobar aquest mineral en jaciments de minerals de seleni sotmesos a processos hidrotermals amb escàs sulfur, trobant-se al costat d'altres minerals selenurs. D'altres minerals amb els quals comunament apareix associada són: tiemannita, klockmannita, berzelianita, umangita, or, estibiopaladinita o uraninita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)[4] i a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).[5]
Referències
[modifica]
- ↑ «Clausthalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Galena Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Clausthalite-Galena Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ «Clausthalite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «V-RICH MINERALS IN CONTACT-METAMORPHOSED SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 561–579. DOI: 10.2113/gscanmin.41.3.561 [Consulta: 13 gener 2024].