Vés al contingut

Daurat de punta taronja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDaurat de punta taronja
Thymelicus sylvestris Modifica el valor a Wikidata

Imago prop de Keila, Harju, Estònia  
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174388 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaHesperiidae
TribuHesperiini
GènereThymelicus
EspècieThymelicus sylvestris Modifica el valor a Wikidata
(Poda, 1761)

El daurat de punta taronja (Thymelicus sylvestris)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.

Distribució

[modifica]

Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins al nord de Dinamarca, Estònia i meitat sud de la Rússia europea fins als Urals. També present al nord d'Àfrica, al Marroc i Algèria, així com a l'Àsia temperada des de Turquia fins a l'Iran. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília i diverses illes gregues, com ara Corfú, Citera, Lemnos, Lesbos, Quios, Samos, Kàlimnos, Cos i Sime, mentre que a les illes Britàniques només es troba al sud d'Anglaterra i extrem sud de Gal·les.[3][4][5] Ocupa la major part de la península Ibèrica, a excepció de la franja litoral cantàbrica i la Meseta. A Catalunya es troba sobretot en zones muntanyoses de l'interior, incloent-hi els Pirineus, mentre que és absent de les grans planes agrícoles i de la franja litoral.[6]

Descripció

[modifica]

Envergadura alar d'entre 25 i 28 mm.[5] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un androconi en forma d'una fina i llarga línia negra a l'anvers de l'ala anterior. Anvers amb el fons ataronjat uniforme i un marge fosc i prim que s'estén una mica cap a l'interior de les ales tot resseguint les venes. Revers de l'ala anterior ataronjada i amb la punta grisosa. Revers de l'ala posterior també ataronjada, però l'escamació grisa està més repartida pel conjunt de l'ala. Les antenes tenen la punta de color taronja per sota.[6]

Hàbitat

[modifica]

Llocs oberts diversos, com ara clarianes de bosc amb abundància de flors, matollars amb abundància d'herba alta, prats o vores de pistes i carreteres.[5][4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2200 m.[4][6] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, entre les que destaquen Dactylis glomerata, Holcus lanatus, Holcus mollis, Phleum pratense, Anthoxanthum odoratum, Brachypodium sylvaticum i Cynosurus echinatus, així com espècies del gènere Festuca.[4][5][6]

Període de vol i hibernació

[modifica]

Vola en una generació entre maig i agost.[4][6] Hiverna com a eruga.[5]

Comportament i particularitats biològiques

[modifica]

Per a pondre els ous, les femelles s'aturen a la part superior de les seves plantes nutrícies i van descendint per les tiges tot introduint l'extrem de l'abdomen entre plecs de fulles per a dipositar-hi grups de fins a una dotzena d'ous.[6] Les erugues hivernen en un receptacle construït a partir de les fulles de les seves plantes nutrícies.[4]

Espècies ibèriques similars

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Daurat de punta taronja». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 16 agost 2024].
  3. «Thymelicus sylvestris» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 16 agost 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)