Daurat de punta taronja
Thymelicus sylvestris | |
---|---|
Imago prop de Keila, Harju, Estònia ♂ | |
Enregistrament | |
Dades | |
Hoste | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 174388 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Superfamília | Papilionoidea |
Família | Hesperiidae |
Tribu | Hesperiini |
Gènere | Thymelicus |
Espècie | Thymelicus sylvestris (Poda, 1761) |
El daurat de punta taronja (Thymelicus sylvestris)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució
[modifica]Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins al nord de Dinamarca, Estònia i meitat sud de la Rússia europea fins als Urals. També present al nord d'Àfrica, al Marroc i Algèria, així com a l'Àsia temperada des de Turquia fins a l'Iran. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília i diverses illes gregues, com ara Corfú, Citera, Lemnos, Lesbos, Quios, Samos, Kàlimnos, Cos i Sime, mentre que a les illes Britàniques només es troba al sud d'Anglaterra i extrem sud de Gal·les.[3][4][5] Ocupa la major part de la península Ibèrica, a excepció de la franja litoral cantàbrica i la Meseta. A Catalunya es troba sobretot en zones muntanyoses de l'interior, incloent-hi els Pirineus, mentre que és absent de les grans planes agrícoles i de la franja litoral.[6]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 25 i 28 mm.[5] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un androconi en forma d'una fina i llarga línia negra a l'anvers de l'ala anterior. Anvers amb el fons ataronjat uniforme i un marge fosc i prim que s'estén una mica cap a l'interior de les ales tot resseguint les venes. Revers de l'ala anterior ataronjada i amb la punta grisosa. Revers de l'ala posterior també ataronjada, però l'escamació grisa està més repartida pel conjunt de l'ala. Les antenes tenen la punta de color taronja per sota.[6]
-
♂
-
♂ △
Hàbitat
[modifica]Llocs oberts diversos, com ara clarianes de bosc amb abundància de flors, matollars amb abundància d'herba alta, prats o vores de pistes i carreteres.[5][4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2200 m.[4][6] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, entre les que destaquen Dactylis glomerata, Holcus lanatus, Holcus mollis, Phleum pratense, Anthoxanthum odoratum, Brachypodium sylvaticum i Cynosurus echinatus, així com espècies del gènere Festuca.[4][5][6]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una generació entre maig i agost.[4][6] Hiverna com a eruga.[5]
Comportament i particularitats biològiques
[modifica]Per a pondre els ous, les femelles s'aturen a la part superior de les seves plantes nutrícies i van descendint per les tiges tot introduint l'extrem de l'abdomen entre plecs de fulles per a dipositar-hi grups de fins a una dotzena d'ous.[6] Les erugues hivernen en un receptacle construït a partir de les fulles de les seves plantes nutrícies.[4]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Daurat fosc (Thymelicus acteon)
- Daurat de punta negra (Thymelicus lineola)
- Dard ros (Ochlodes sylvanus)
Galeria
[modifica]-
Anvers d'una femella
-
Revers d'un adult
-
Adult alimentant-se
Referències
[modifica]- ↑ «Daurat de punta taronja». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ «Thymelicus sylvestris» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
Enllaços externs
[modifica]- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)