Escotera
En els velers, una escotera[1] – també anomenada barra escotera o carril d’escota- és una peça que permet ajustar l’angle d’acció d’una escota (sobre la vela o sobre una botavara) mitjançant el desplaçament d’un carro (de petites dimensions i que es pot moure lliurement sobre el carril o barra) on va ancorat un pont passa-escotes, una politja, un quadernal o qualsevol dispositiu de re-enviament d’una escota.[2]
Disposició general
[modifica]Veles sense botavara
[modifica]L'escota va unida al puny d’escota. Directament o passant per una politja de desmultiplicació. En flocs, gènoves i veles d’estai les escotes són dobles: una escota de babord i una escota d’estribord. Navegant, l'escota de sobrevent va amollada i la de sotavent caçada.
En les veles sense botavara l'escotera acostuma a ser un carril d’escota disposat en sentit longitudinal i paral·lel a la línia de crugia del veler.[3] Hi ha un carril d'escota per cada banda i vela. En un cúter amb dos flocs hi haurà dos carrils per banda. En alguns velers de regates el carril del floc es disposa transversalment.[4]
-
Carril d’escota del floc. La posició del carro amb la politja es pot regular des de la banyera mitjançant les cordes blava i grisa -
Escota i barra escotera d'una vela major -
Floc auto-virador sense botavara. Vegeu el puny d'escota amb una planxeta de cinc punts de regulació. El carril d'escota és travesser i en arc de cercle.
.svg)
2.- Pal
3.- Agullot
4.- Vela
5.- Amantina
6.- Puny d'escota
7.- Escota
8.- Contra
9.- Tensor de gràtil
El pujament de la vela està envergat a la botavara i pot ser tensionat des del puny d’amura i des del puny d’escota. La vela transmet la força a l'escota de forma indirecta, a través de la botavara.
Hi ha diversos sistemes d’unió entre l'escota i la botavara, generalment amb diverses politges de re-enviament i desmultiplicació.[5][6]
Barra escotera
[modifica]La barra escotera està disposada transversalment a l'eix de crugia. Pot ser recta, còncava o convexa.[7] La posició del carro es determina manualment o mitjançant cordes de regulació a cada banda. Cordes desmultiplicades amb politges simples o compostes. Els caps lliures de cada corda se subjecten amb mordasses.
Els patins primitius no disposaven de barra escotera. L’escota es passava per la manegueta de sotavent (hi havia una manegueta a popa, a cada banda; dues maneguetes en total).
Des de 1944, data del primer reglament, els Patins varen adoptar una barra escotera que permet el desplaçament d’un carro d’escota a banda i banda, segons el rumb de navegació. Cal recordar que la vela d’un Patí és triangular i no disposa de botavara. L’escota va fixada al punt d’escota (directament o , més generalment, de manera indirecta; mitjançant una politja o una corda allargadora). Una barra escotera pot ser recta o corbada. El carro d’escota pot desplaçar-se lliurement a banda i banda de la barra escotera. L’escota va des del carro fins a la vela. Des d’allí retorna cap al carro (en un sistema de desmultiplicació 1:2 o 1:3) i passa cap a una politja central. Des de la politja, el cap lliure de l’escota va a la mà de la persona que patroneja el Patí.
-
Patí de vela antic. Sense barra escotera. -
Patí de Vela orsant davant la platja de Badalona.
Projecte de l’element resistent
[modifica]
Una barra escotera ha de resistir forces considerables. Un cas de càlcul simplificat, que s’assembla una mica al de l’escotera, és el d’una biga recta sotmesa a una càrrega puntual centrada. Els casos reals amb escoteres rectes han de resistir una força inclinada. La flexió es produeix en dos eixos. Si l’escotera és corbada, a més, hi ha una força de torsió que cal controlar.
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Garnier, J.L.. Diccionario marítimo cuadrilingüe Español - Inglés - Francés - Italiano (en castellà). De Vecchi, Editorial, S.A., 2020, p. 48. ISBN 978-1-64699-944-6 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Mason, C. The Best of Sail Trim. Sheridan House, 2000, p. 116. ISBN 978-1-57409-119-9 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ glenans, L. Le Cours des Glénans (8e édition) (en francès). Editions du Seuil, 2017, p. 97. ISBN 978-2-02-137090-4 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Sleight, S.; Ainslie, B. The Complete Sailing Manual. Dorling Kindersley Limited, 2021, p. 72. ISBN 978-0-241-53202-7 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Textor, K. The New Book of Sail Trim. Sheridan House, 1995, p. 12. ISBN 978-0-924486-81-4 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Moore, J.; Denk, R.; Moore, I. The Complete Sailing Handbook. Tiger Books International, 1990. ISBN 978-1-85501-077-2 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Depoorter, G. El patín a vela (en castellà). Editorial Hispano Europea, S.A., 2011, p. 46 (Vintage Herakles). ISBN 978-84-255-1970-3.
- ↑ Font, R.P.. NAVEGANDO EN PATÍN A VELA (en txec). Paidotribo, 2007, p. 162 (Náutica y vela). ISBN 978-84-8019-935-3.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 25 agost 2023].
