Panical blau
Eryngium bourgatii  | |
|---|---|
 Eryngium bourgatii als Pirineus | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Eryngium |
| Espècie | Eryngium bourgatii Gouan |
.svg){kind=icon}
El panical blau, espinacal o panical de muntanya (Eryngium bourgatii) és una espècie del grup dels cards dins la família de les apiàcies.
_flower.JPG)
Es troba a les muntanyes de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica. És un oròfit circummediterrani de la part oest. Als Països Catalans només apareix a Catalunya; concretament, als Pirineus, de la Vall d'Aran i el Pallars Jussà al Conflent i Alta Garrotxa, a una altitud de 900 a 2.600 m.[1]
Descripció
[modifica]Planta herbàcia vivaç i glabra, espinosa, generalment de color blau, que fa de 20 a 40 cm d'alt. Té de 10 a 15 bràctees ascendents, de 3 a 7 glomèruls per inflorescència i flors blaves. Floreix de juliol a agost.[2]
Hàbitat
[modifica]Pasturatges de sòl eutròfic amb calç o de vegades silicis. Estatges subalpí i alpí, baixa fins a l'estatge montà.
Taxonomia
[modifica]Eryngium bourgatii va ser descrita per Antoine Gouan i publicada a Illustrationes et Observationes Botanicae 7, t. 3. 1773.[3]
Nombre de cromosomes d'Eryngium bourgatii (fam. Umbelliferae) i tàxons infraespecífics: 2n=16[4]
Referències
[modifica]- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
- ↑ Luceño Garcés, M. Flores de Gredos. Ávila:Caja de Ávila, 1998. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ «Panical blau». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 setembre 2012].
- ↑ Aportació a l'estudi d'algunes espècies del gènere Eryngium de la flora pirenenca. Molinas de Ferrer, M. L. & M. T. Perdigó Arissó. (1981) Estudi General 1(2): 179-187
Bibliografia
[modifica]- Brummitt, R. K. 2002. Report of the Committee for Spermatophyta: 53. Taxon 51(4): 795–799.
- Nieto Feliner, G. 2001. (1483) Proposal to conserve the name Eryngium bourgatii against E. pallescens (Apiaceae). Taxon 50(2): 585–586.
- Aldén, B., S. Ryman & M. Hjertson. 2009. Våra kulturväxters namn - ursprung och användning. Formas, Stockholm (Handbook on Swedish cultivated and utility plants, their names and origin). (Vara kulturvaxt namn)
- David, P. H., ed. 1965–1988. Flora of Turkey and the east Aegean islands. (F Turk)
- Encke, F. et al. 1984. Zander: Handwörterbuch der Pflanzennamen, 13. Auflage. (Zander ed13)
- Erhardt, W. et al. 2002. Zander: Handwörterbuch der Pflanzennamen, 17. Auflage. (Zander ed17)
- Huxley, A., ed. 1992. The new Royal Horticultural Society dictionary of gardening. (Dict Gard)
- Jahandiez, E. & R. Maire. 1931–1941. Catalogue des plantes du Maroc. (L Maroc)
- Liberty Hyde Bailey Hortorium. 1976. Hortus third. (Hortus 3)
