Vés al contingut

Friedrich Alfred Krupp

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFriedrich Alfred Krupp
Imatge
Friedrich Alfred Krupp, el 1900
Biografia
NaixementFriedrich Alfred Krupp
17 febrer 1854 Modifica el valor a Wikidata
Essen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1902 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Essen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFriedhof Bredeney (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany
Membre de la Cambra dels Senyors de Prússia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatImperi Alemany Imperi Alemany
Activitat
Lloc de treball Essen Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari industrial
PartitPartit Conservador Liberal Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaKrupp Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarethe Krupp Modifica el valor a Wikidata
FillsBertha Krupp, Barbara Krupp Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfred Krupp Modifica el valor a Wikidata  i Bertha Eichhoff Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 67917896 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Alfred Krupp (Essen, 17 de febrer de 1854 - Essen, 22 de novembre de 1902) va ser un empresari industrial alemany.

Biografia

[modifica]

Friedrich Alfred Krupp va consolidar i va ampliar la fàbrica d'acers heretada del seu pare Alfred Krupp i avi Friedrich Krupp, la direcció de la qual va prendre el 1887. La fàbrica, que va ser ampliada amb una nova forja a Rheinhausen, produïa principalment armament. El nombre de treballadors, per a qui va introduir un nombre considerable de mesures socials, es va duplicar sota la seva direcció fins a gairebé els 45.000. El seu compromís social era revolucionari per a l'època, per exemple, va ser l'artífex de l'assentament d'Altenhof a prop d'Essen. Els antics empleats podien habitar les elegants cases de l'assentament de franc. La intenció era que s'allunyessin de la grisa monotonia diària que representava en l'època el treball en la indústria.

Friedrich Alfred Krupp estava casat amb Margarethe von Ende, baronessa d'Ende, amb qui va tenir dues filles, Bertha i Barbara, casada amb Tilo Freiherr von Wilmowsky.

"Via Krupp" a Capri.

Krupp era un entusiasta de l'illa de Capri, on hi passava sovint els mesos d'hivern. A Capri va fer construir un camí serpentejant als penya-segats per arribar més ràpidament des del seu hotel preferit, l'hotel Quisisana, fins a la Marina Piccola, on solia esperar el seu vaixell científic preparat per a l'estudi de la biologia marina. En honor de Friedrich Alfred Krupp, el camí es diu actualment «Via Krupp» i és una atracció turística, malgrat que ha estat tancat durant algun temps per perill de despreniments. El 28 de juny de 2008 es va tornar a obrir el camí del públic després d'una llarga restauració. L'estudi de la biologia marina era el seu principal passatemps a Capri, on va travar contacte amb altres estudiosos com Felix Anton Dohrn i Ignazio Cerio.

A la Marina Piccola també s'hi havia condicionat una cova per a reunions socials i «diverses festivitats». Existeix una polèmica sobre si hi va haver orgies amb menors o si aquestes acusacions van ser part d'un intent d'extorsió d'un periodista. Krupp es va assabentar de les acusacions el juliol de 1902 a través d'alguns diaris italians; el 15 de novembre de 1902 el diari socialdemòcrata Vorwärts el descriu com a homosexual. Poc després, el 22 de novembre va morir a la Vila Hügel a Essen. Oficialment es va parlar d'una apoplexia com a causa de la mort, però una part de la premsa va parlar de suïcidi. Al seu testament va ordenar la transformació de la companyia en una societat anònima, les accions de la qual serien per a la seva filla gran Bertha.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Carlo Knight: Die Capri-Utopie von Krupp - L'utopia caprese di Krupp. 2002, Capri, La Conchiglia Edizioni.
  • Julius Meisbach: Friedrich Alfred Krupp - wie er lebte und starb. ca. 1903, Köln, Verlag K.A.Stauff & Cie.
  • A. Sper, Capri und die Homosexuellen: eine psychologische Studie, 1903, Berlin, Orania Verlag,.
  • (IT) Tito Fiorani, Le dimore del mito, La Conchiglia, Capri 1996, págs. 99-106.
  • Edwin Cerio: CAPRI - Ein kleines Welttheater im Mittelmeer, 1954, München, pág. 135-143.
  • Humbert Kesel: Capri. Biographie einer Insel. Prestel Verlag, München 1971, S. 264-268, ISBN 3-7913-0007-5.

Enllaços externs

[modifica]