Vés al contingut

Inhibidor de la bomba de protons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacInhibidor de la bomba de protons
Dades clíniques
Grup farmacològicdrugs for acid-related disorders (en) Tradueix i inhibidor enzimàtic Modifica el valor a Wikidata
ChEBI49200 Modifica el valor a Wikidata

Els inhibidors de la bomba de protons (o IBP) són un grup de fàrmacs l'acció principal és la reducció pronunciada i duradora de la producció d'àcid gàstric. El grup va seguir i ha substituït en gran part, a un altre grup de fàrmacs amb efectes similars, però de diferent forma d'acció, els anomenats antagonistes dels receptors H₂. Aquests medicaments es troben entre els medicaments més venuts en el món i en general es consideren segurs i eficaços. La gran majoria d'aquests fàrmacs són derivats de benzimidazol, però, la investigació indica que els nous derivats de la imidazopiridina poden ser un mitjà més eficaç de tractament. Dosis altes o un ús a llarg termini dels IBP comporten un possible augment del risc de fractures òssies.[1]

Ús clínic

[modifica]

Aquests medicaments es fan servir en el tractament de moltes condicions, com ara:

Exemples d'inhibidors de la bomba de protons

[modifica]

Fàrmacs comercialitzat al mercat espanyol:[2]

  • Omeprazole (EFG, Arapride, Audazol, Aulcer, Belmazol, Ceprandal, Dolintol, Emeproton, Gastrimut, Losec, Miol, Norpramin, Novek, Nuclosina, Parizac, Pepticum, Prysma, Ulceral, Zimor)
  • Lansoprazole (EFG, Estomil, Lanzol, Monolitum, Opiren, Pasgram, Protoner, Pro-Ulco)
  • Esomeprazole (EFG, Axiago, Nexium)
  • Pantoprazole (EFG, Alapanzol, Anagastra, Citrel, Panproton, Pantecta, Pantoloc, Ulcotenal)
  • Rabeprazole (Aciphex, Pariet)

Efectes adversos

[modifica]

En general, els inhibidors de la bomba de protons són ben tolerats, i la incidència a curt termini d'efectes adversos és relativament baixa. L'abast i la incidència d'efectes adversos són similars per a tots els inhibidors de la bomba de protons, encara que s'han reportat amb més freqüència amb l'omeprazol; això es pot deure al fet que fa més temps que és al mercat i, per tant, hi ha més experiència clínica.

Els efectes adversos comuns inclouen: cefalàlgia (en el 5,5% dels usuaris en els assajos clínics),[3] nàusees, diarrea, dolor abdominal, fatiga i mareig.[4] L'ús prolongat s'associa a hipomagnesèmia.[5]

Com que el cos utilitza l'àcid gàstric per alliberar vitamina B₁₂ de les partícules dels aliments, i en veure's disminuïda l'acidesa, amb l'ús prolongat dels inhibidors de la bomba de protons, pot conduir a la deficiència de vitamina B₁₂.[4][6]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inhibidor de la bomba de protons
  1. ↑ «Possible Increased Risk of Bone Fractures With Certain Antacid Drugs». U S Food and Drug Administration, 25-05-2010. [Consulta: 26 maig 2010].
  2. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2011.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.natap.org/2009/HIV/070409_02.htm
  4. ↑ 4,0 4,1 Rossi S, editor. Australian Medicines Handbook 2006. Adelaide: Australian Medicines Handbook; 2006. ISBN 0-9757919-2-3
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.fda.gov/Safety/MedWatch/SafetyInformation/SafetyAlertsforHumanMedicalProducts/ucm245275.htm
  6. ↑ Melinda Beck «Sluggish? Confused? Vitamin B12 May Be Low». Wall Street Journal, 18-01-2011.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inhibidor_de_la_bomba_de_protons&oldid=33686570»