Isòtops del protoactini

El protoactini (Pa) no té cap isòtop estable. Això no obstant, té una composició isotòpiques característica tèrria que permet donar una massa atòmica de 231.03588(2) u

S'han caracteritzat 29 radioisòtops, els més estables dels quals són el ²³¹Pa amb un període de semidesintegració de 32.760 anys, el ²³³Pa amb un període de semidesintegració de 26.967 dies i el ²³⁰Pa amb un període de semidesintegració de 17,4 dies. La resta d'isòtops radioactius tenen un període de semidesintegració menor d'1,6 dies i la majoria d'ells menor d'1.8 segons. Aquest element té també dos isòmers nuclears el ^217mPa (t_½ 1,15 mil·lisegons) i el ^234mPa (t_½ 1,17 minuts)

El mode de desintegració primari dels isòtops més lleugers que l'isòtop més estable, el ²³¹Pa és emissió alfa, excepte del ²²⁸Pa al ²³⁰Pa que ho fan per captura electrònica a isòtops de tori. El mode de desintegració dels més pesants és per emissió beta. El producte de desintegració dels isòtops més lleugers que el ²²⁷Pa i el ²³¹Pa són isòtops de l'element Ac actini i el dels més pesats són isòtops de l'element U urani

Els isòtops del protoactini de la cadena de desintegració radioactiva de l'urani eren coneguts com:

urani X₂ o brevi : ^234mPa (fou el primer isòtop descobert del protoactini anomenat eka-tantalum quan fou predit per Mendeléiev el 1871.^[1]
urani Z : ²³⁴Pa

Taula

Símbol del núclid	Z(p)	N(n)	massa isotòpica(u)	període de semidesintegració	Espín nuclear	composició isotòpics representativa (fracció molar)	rang de variació natural (fracció molar)
Símbol del núclid	energia d'excitació			període de semidesintegració	Espín nuclear	composició isotòpics representativa (fracció molar)	rang de variació natural (fracció molar)
²¹²Pa	91	121	212.02320(8)	8(5) ms [5.1(+61-19) ms]	7+#
²¹³Pa	91	122	213.02111(8)	7(3) ms [5.3(+40-16) ms]	9/2-#
²¹⁴Pa	91	123	214.02092(8)	17(3) ms
²¹⁵Pa	91	124	215.01919(9)	14(2) ms	9/2-#
²¹⁶Pa	91	125	216.01911(8)	105(12) ms
²¹⁷Pa	91	126	217.01832(6)	3.48(9) ms	9/2-#
^217mPa	1860(7) keV			1.08(3) ms	29/2+#
²¹⁸Pa	91	127	218.020042(26)	0.113(1) ms
²¹⁹Pa	91	128	219.01988(6)	53(10) ns	9/2-
²²⁰Pa	91	129	220.02188(6)	780(160) ns	1-#
²²¹Pa	91	130	221.02188(6)	4.9(8) µs	9/2-
²²²Pa	91	131	222.02374(8)#	3.2(3) ms
²²³Pa	91	132	223.02396(8)	5.1(6) ms
²²⁴Pa	91	133	224.025626(17)	844(19) ms	5-#
²²⁵Pa	91	134	225.02613(8)	1.7(2) s	5/2-#
²²⁶Pa	91	135	226.027948(12)	1.8(2) min
²²⁷Pa	91	136	227.028805(8)	38.3(3) min	(5/2-)
²²⁸Pa	91	137	228.031051(5)	22(1) h	3+
²²⁹Pa	91	138	229.0320968(30)	1.50(5) d	(5/2+)
^229mPa	11.6(3) keV			420(30) ns	3/2-
²³⁰Pa	91	139	230.034541(4)	17.4(5) d	(2-)
²³¹Pa	91	140	231.0358840(24)	3.276(11)E+4 a	3/2-	1.0000
²³²Pa	91	141	232.038592(8)	1.31(2) d	(2-)
²³³Pa	91	142	233.0402473(23)	26.975(13) d	3/2-
²³⁴Pa	91	143	234.043308(5)	6.70(5) h	4+
^234mPa	78(3) keV			1.17(3) min	(0-)
²³⁵Pa	91	144	235.04544(5)	24.44(11) min	(3/2-)
²³⁶Pa	91	145	236.04868(21)	9.1(1) min	1(-)
²³⁷Pa	91	146	237.05115(11)	8.7(2) min	(1/2+)
²³⁸Pa	91	147	238.05450(6)	2.27(9) min	(3-)#
²³⁹Pa	91	148	239.05726(21)#	1.8(5) h	(3/2)(-#)
²⁴⁰Pa	91	149	240.06098(32)#	2# min

Notes

Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

Referències

↑ Mendeleef,"Die periodische gesetzmässigkeit der chemische elementen" (1871)

Masses isotòpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
Semivida, espín i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.

Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids
Isòtop més lleuger	Isòtop actual	Isòtop més pesant
Isòtops del tori	Isòtops del protoactini	Isòtops de l'urani

[1] Mendeleef,"Die periodische gesetzmässigkeit der chemische elementen" (1871)

[1]

Índex de les pàgines dels isòtops dels elements
1 H																	2 He
3 Li	4 Be											5 B	6 C	7 N	8 O	9 F	10 Ne
11 Na	12 Mg											13 Al	14 Si	15 P	16 S	17 Cl	18 Ar
19 K	20 Ca	21 Sc	22 Ti	23 V	24 Cr	25 Mn	26 Fe	27 Co	28 Ni	29 Cu	30 Zn	31 Ga	32 Ge	33 As	34 Se	35 Br	36 Kr
37 Rb	38 Sr	39 Y	40 Zr	41 Nb	42 Mo	43 Tc	44 Ru	45 Rh	46 Pd	47 Ag	48 Cd	49 In	50 Sn	51 Sb	52 Te	53 I	54 Xe
55 Cs	56 Ba	*	72 Hf	73 Ta	74 W	75 Re	76 Os	77 Ir	78 Pt	79 Au	80 Hg	81 Tl	82 Pb	83 Bi	84 Po	85 At	86 Rn
87 Fr	88 Ra	**	104 Rf	105 Db	106 Sg	107 Bh	108 Hs	109 Mt	110 Ds	111 Rg	112 Cn	113 Nh	114 Fl	115 Mc	116 Lv	117 Ts	118 Og

	*	57 La	58 Ce	59 Pr	60 Nd	61 Pm	62 Sm	63 Eu	64 Gd	65 Tb	66 Dy	67 Ho	68 Er	69 Tm	70 Yb	71 Lu
	**	89 Ac	90 Th	91 Pa	92 U	93 Np	94 Pu	95 Am	96 Cm	97 Bk	98 Cf	99 Es	100 Fm	101 Md	102 No	103 Lr