Joan Vallvé i Creus
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1910 Barcelona |
Mort | 1988 (77/78 anys) Barcelona |
3r President d'Òmnium Cultural | |
1r abril 1978 – 28 febrer 1984 ← Pau Riera i Sala – Joan Carreras i Martí → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Es coneix per | Fundador d'Òmnium Cultural Gerent de Metales y Platerías Ribera |
Activitat | |
Ocupació | enginyer industrial, enginyer, empresari, polític |
Família | |
Fills | Joan Vallvé i Ribera, Maria Àngels Vallvé i Ribera |
Parents | Andreu Ribera i Rovira (cunyat) |
Premis | |
|
Joan Vallvé i Creus (Barcelona 1910 - 1988) fou un enginyer industrial, empresari i promotor d'activitats culturals català.
Fou director gerent de l'empresa Metales y Platerías Ribera, l'empresa encarregada d'encunyar la pesseta en una factoria del Poblenou a la dècada de 1960;[1] i fou president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Del 1966 al 1975 fou degà del Col·legi Oficial d'Enginyers i contribuí a la catalanització de l'entitat i a la recuperació de la memòria del gramàtic i enginyer Pompeu Fabra. També formà part com a vocal del patronat de la Caixa d'Enginyers.[2]
El 1961 també fou un dels fundadors d'Òmnium Cultural, i en serà president del 1978 al 1984. També fou president del Secretariat d'Orfeons de Catalunya fins al 1982. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi i poc abans de morir va formar de les llistes de CiU a les eleccions al Parlament Europeu de 1987. Fou el pare de l'exagent de borsa i notària Maria Àngels Vallvé Ribera, i de l'enginyer i polític Joan Vallvé Ribera. Va ser el cunyat de l'advocat, industrial i polític Andreu Ribera i Rovira.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 267.
- ↑ «Joan Vallvé i Creus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.