Kotoïta

Kotoïta
Matriu de kotoïta (gris clara) amb ludwigita i szaibelyita
Fórmula química	Mg₃[BO₃]₂
Epònim	Kotō Bunjirō (en)
Localitat tipus	mina North orebody, Hol Kol, Suan-gun, Província de Hwanghae del Nord, Corea del Nord
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.01b
Dana	24.3.2.1
Heys	9.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,401Å; b = 8,422Å; c = 4,507Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolora
Macles	en {101}
Exfoliació	perfecta en {110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,10 g/cm³ (mesurada); 3,06 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,652 nβ = 1,653 nγ = 1,673
Birefringència	δ = 0,021
Pleocroisme	no pleocròica
Angle 2V	mesurat: 21°, calculat: 26°
Dispersió òptica	r > v feble
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1939
Símbol	Ko
Referències

La kotoïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Bundjirô Kotô (1856-1935), geòleg i petrògraf japonès.

Característiques

La kotoïta és un borat de fórmula química Mg₃[BO₃]₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma massiva incolora o com a grans allargats de diversos mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kotoïta pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, nordenskiöldina, tusionita, jimboïta i takedaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1939 a la mina North orebody, a Hol Kol (Província de Hwanghae del Nord, Corea del Nord). Es va trobar a la zona de contacte de la zona metamòrfica d'una intrusió granítica en la dolomita, on sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, espinel·la, ludwigita, forsterita, fluoborita, dolomita i clinohumita.