Vés al contingut

Lambda del Taure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lambda Tauri)
Infotaula objecte astronòmicLambda del Taure
Tipusestrella múltiple, variable Algol, estrella binària espectroscòpica, binària eclipsant, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B4IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra121,6915 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi6,4 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−2,45 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,41 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa7,18 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva16.970 K[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi8,2175 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−14,592 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,946 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar71 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial13,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 0m 40.8157s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)12° 29' 25.2259''[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat5.801 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 00662-01546 (GSC)
HD 25204 (Henry Draper Catalogue)
HIP 18724 (Catàleg Hipparcos)
HR 1239 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 93719 (Catàleg SAO)
IRAS 03579+1221 (IRAS)
2MASS J04004082+1229253 (2MASS)
λ Tau (nomenclatura de Bayer)
PLX 883 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+12 539 (Bonner Durchmusterung)
FK5 150 (FK5)
GC 4805 (Catàleg General de Boss)
GCRV 2290 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 18724 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 842 (JP11)
N30 823 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 108 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 119535 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 590 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30150 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 2731 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 662-1546-1 (Catàleg Tycho)
UBV 21328 (UBV)
lam Tau (Catàleg General d'Estrelles Variables)
uvby98 100025204 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
SBC9 211 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
SBC9 212 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
HGAM 314 (A catalogue of Hgamma measures)
SBC7 154 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
PMSC 03551+1212Aabc (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 3604 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
WEB 3603 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 3305012316783145728 (Gaia Data Release 2)
35 Tau (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 242991317 (TESS Input Catalog)
AAVSO 0355+12 (AAVSO)
AG+12 402 (AGK3U)
ALS 17279 (Catalog of galactic OB stars) Modifica el valor a Wikidata

Lambda del Taure (λ Tauri) és un estel variable de la constel·lació del Taure de magnitud aparent +3,41.[7] S'hi troba a uns 370 anys llum de distància del Sistema Solar.

Lambda del Taure és una binària eclipsant formada per un estel blau de tipus espectral B3V i una subgegant blanc de tipus A4IV. S'hi troben molt properes, només separades 0,10 ua —un 27% de la distància entre Mercuri i el Sol—, i el seu pla orbital està gairebé en la línia de visió. L'estel blanc és 95 vegades més lluminós que el Sol mentre que l'estel blau és 4.000 vegades més lluminós que el Sol. El sistema té una edat aproximada de 100 milions d'anys.[8]

En ser menys lluminós l'estel blanc que el blau, quan el primer passa per davant de la segona, la lluentor de Lambda Tauri descendeix a magnitud +4,1. Això succeeix cada 3,95 dies, que correspon al període orbital del sistema, i l'eclipsi dura 1,1 dies de principi a fi. En l'eclipsi secundari (el pas de l'estel blau per davant de l'estel blanc) la variació de la lluentor és només una tercera part de la de l'eclipsi principal. A més, la proximitat entre ambdós estels fa que les forces de marea distorsionen la forma dels estels, per la qual cosa també la lluentor varia quan no hi ha eclipsis, en funció de la secció de l'estel que és visible. Hi ha certa evidència que pot existir transferència de massa entre els dos estels.[8]

Un tercer estel, encara sense confirmar, podria completar el sistema estel·lar. De massa similar al Sol, orbitaria al voltant del parell interior a una distància de 0,4 ua, i el seu període orbital seria de 33 dies.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  7. V* lam Tau -- Eclipsing binary of Algol type (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 8,2 Lambda Tauri (Stars, Jim Kaler)