Crup
 Radiografia del coll d'un nen amb crup  | |
| Tipus | laringitis aguda, malaltia respiratòria i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | pneumologia i pediatria |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | tos, ronquera i estridor |
| Exàmens | prova mèdica i radiografia |
| Tractament | esteroide i adrenalina |
| Classificació | |
| CIM-11 | CA06.0 |
| CIM-10 | J05.0 |
| CIM-9 | 464.4 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 13233 |
| MedlinePlus | 000959 |
| eMedicine | 962972 i 407964 |
| Patient UK | Croup |
| MeSH | D003440 |
| UMLS CUI | C0010380 i C0149869 |
| DOID | DOID:9395 |
El crup (o laringotraqueobronquitis) és una malaltia respiratòria que es desencadena usualment per una infecció viral aguda de les vies respiratòries superiors. La infecció produeix inflamació a la gola, la qual cosa interfereix amb la respiració normal i produeix els clàssics símptomes de tos de gos, estridor i disfonia.[1] Pot produir símptomes lleus, moderats o severs, els quals empitjoren freqüentment durant la nit. Es tracta usualment amb una dosi única d'esteroides orals; en casos més severs s'utilitza ocasionalment epinefrina. Rarament requereix hospitalització.[2]
El crup es diagnostica clínicament, un cop exclosa la possibilitat d'altres causes més greus (per exemple epiglotitis o la presència d'un cos estrany a les vies respiratòries).[3] Normalment no cal fer altres estudis com ara anàlisi de sang, radiografies i cultius. Es tracta d'una condició relativament comuna que afecta en algun moment al 15% dels nens, principalment entre els 6 mesos i 5-6 anys. Gairebé mai es presenta en adolescents i adults.
Abans de l'arribada de la vacunació, el crup era causat amb freqüència per la diftèria, i era sovint mortal. Actualment aquesta causa és un fet del passat en el món occidental a causa de l'èxit de la vacuna contra la diftèria i la millora de la higiene i la qualitat de vida.[4]
Síntomes i signes
[modifica]
| Estridor | |
|---|---|
| Estridor | |
|
|
|
| Estridor inspiratori i expiratori en un nen de 13 mesos amb crup | |
El crup es caracteritza per tos de gos, estridor, disfonia, i dificultat per respirar que empitjoren freqüentment durant la nit.[1][5] La tos de gos es sol descriure com el so d'una foca o lleó marí.[6] El estridor empitjora amb l'agitació o els plors i si pot escoltar-se en repòs, pot ser un indici d'un estrenyiment crític de les vies respiratòries. A mesura que el crup empitjora, el estridor pot disminuir considerablement.[1]
Altres símptomes inclouen febre, coriza (símptomes típics d'un refredat comú) i retracció de la paret toràcica.[1][7] El baveig o un aspecte molt malalt indiquen la presència d'altres condicions mèdiques.[7]
Causes
[modifica]Es considera que el crup es deu a una infecció viral.[1][8] Altres utilitzen el terme de manera més àmplia per incloure la laringotraqueitis aguda, crup espasmòdic, diftèria laríngia, traqueïtis bacteriana, laringotraqueobronquitis i laringotraqueobronconeumonía. Les dues primeres malalties impliquen una infecció viral i generalment són de simptomatologia lleu; les últimes quatre es deuen a infeccions bacterianes i són generalment més severes.[6]
Viral
[modifica]El crup viral o la laringotraqueitis aguda és causat pel virus parainfluença,[1] en el 75% dels casos, principalment pels tipus 1 i 2.[8] Altres etiologies virals inclouen influença A i B, xarampió, adenovirus i virus sincicial respiratori (VSRH).[6] El crup espasmòdic és causat pel mateix grup de virus que la Laringotraqueitis aguda però no presenta els signes d'infecció habituals (com febre, mal de coll i un augment del recompte de glòbuls blancs).[6] El tractament i la resposta al tractament també són iguals.[8]
Bacterià
[modifica]El crup bacterià pot dividir-se en diftèria laríngia, traqueïtis bacteriana, laringotraqueobronquitis i laringotraqueobroncopulmonia.[6] La diftèria laríngia es deu al Corynebacterium diphtheriae mentre que la traqueïtis bacteriana, la laringotraqueobronquitis i la laringotraqueobroncopulmonía es deuen a una infecció viral primària amb un creixement secundari de bacteris. Els bacteris implicades més habitualment són Staphylococcus aureus, Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae i Moraxella catarrhalis.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rajapaksa S, Starr M «Croup – assessment and management». Aust Fam Physician, 39, 5, 5-2010, pàg. 280–2. PMID: 20485713. PMID: 20485713
- ↑ Laringitis - Hospital de Nens de Barcelona
- ↑ Klassen TP «Croup. A current perspective». Pediatr. Clin. North Am., 46, 6, 12-1999, pàg. 1167–78. DOI: 10.1016/S0031-3955(05)70180-2. PMID: 10629679.
- ↑ Vanderpool, Patricia «Recognizing croup and stridor in children». American Nurse Today, 7, 12-2012. Arxivat de l'original el 2014-04-16 [Consulta: 21 juny 2015]. Arxivat 2014-04-16 a Wayback Machine.
- ↑ Johnson D «Croup». Clin Evid (En línia), 2009. PMC: 2907784. PMID: 19445760.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Cherry JD «Clinical practice. Croup». N. Engl. J. Med., 358, 4, 2008, pàg. 384–91. doi:10.1056/NEJMcp072022 PMID: 18216359
- ↑ 7,0 7,1 «Diagnosis and Management of Croup». BC Children's Hospital Division of Pediatric Emergency Medicine Clinical Practice Guidelines.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Everard ML «Acute bronchiolitis and croup». Pediatr. Clin. North Am., 56, 1, 2-2009, pàg. 119–33, x–xi. DOI: 10.1016/j.pcl.2008.10.007. PMID: 19135584.