Vés al contingut

Lisa LeBlanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lisa Leblanc)
Plantilla:Infotaula personaLisa LeBlanc
Imatge
En el Festival du Bout du Monde de Crozon (2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Rosaireville (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole nationale de la chanson de Granby (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautora Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica tradicional Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentBanjo, guitarra i veu Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblisaleblanc.ca Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5604776 TMDB.org: 1669293
Facebook: lisaleblancmusic X: lisaleblancyo Instagram: lisaleblancyo Bandcamp: lisaleblanc Last fm: Lisa+LeBlanc Musicbrainz: 2d058274-5c6d-4dbd-aff3-100ca9ae4c37 Songkick: 4331391 Discogs: 2683489 Allmusic: mn0002890821 Modifica el valor a Wikidata

Lisa LeBlanc (Rosaireville, 13 d'agost de 1990) és una cantautora acadiana que compon cançons en francés acadià i anglés canadenc.[1]

Biografia

[modifica]

Criada a Rosaireville, una aldea de quaranta habitants en la qual l'únic entreteniment era la llar del jubilat,[2] i en una família de músiques, sa mare, Diane, i ses ties Diana, Laurette i Noëlla, foren inspiració i suport a la seua carrera.[3] Bilingüe acadiana, LeBlanc cantava en anglés i el primer gran concert a què assistí fon un de l'ontarienc Bryan Adams[4] als catorze anys començà a compondre cançons i debutà al bar O'Donaghues de Miramichi quan encara era menor d'edat, per la qual cosa sa mare havia d'estar present de 22 a 2 hores de la nit; el primer festival de música on s'anuncià fon el ChantEauFête de Charlevoix,[5] i el 2007 rebé el premi a la millor cantautora de la Gala de la Cançó de Caraquet;[1] llavors es matriculà en l'Escola de la Cançó de Granby (Quebec), on estudià amb professors com Marie-Claire Séguin o Robert Léger,[1] i escrigué les primeres cançons, entre les quals "Câlisse-moi là";[5] l'any 2010 es llicencià i també guanyà el Festival de la chanson de Granby; més tard es prodigà com a convidada habitual del programa de televisió Belle et Bum[1] i feu més de cent concerts abans de publicar el primer disc, un fet que per a ella suposà més un remat que un principi.[5]


El segon disc de llarga durada, Why You Wanna Leave, Runaway Queen? («per què te'n vas, reina de les fugides?»), el gravà als estudis Mountain City i Mixart, ambdós a Mont-real, produït per Joseph Donovan i acompanyada per Mico Roy a la guitarra, Benoit Morier al baix i Maxime Gosselin a la bateria, amb la col·laboració del cantant Sam Roberts en "I Love You, I Don't Love You, I Don't Know" («et vull, no et vull, no ho sé»):[6] el nou repertori inclou una versió amb banjo de Motörhead, "Ace of Spades", amb la veu regravada després de dos setmanes de gira per a emular la sensació de la interpretació en directe.[4] El 2017, després de cantar en la Diada Nacional del Quebec junt amb Les Trois Accords i Louis-Jean Cormier, oferí un concert especial als Plans d'Abraham acompanyada del grup de metal Voivod i sa mare i les ties.[3]

Confinada a l'Acàdia natal durant la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, suspesos els concerts prevists després d'un 2019 sabàtic, LeBlanc i son company, Benoît Morier, habilitaren una pàgina de Facebook intitulada Bingo avec Johanne en la qual ells, altres músics i francòfons de tot Canadà jugaven a bingo en línia; els músics, entre els quals Damien Robitaille, Sunny Duval, Joseph Edgar o les Hay Babies es disfressaven amb perruques i cantaven cançons sobre el joc: d'aqueix entreteniment sorgí el personatge de Belinda, sota el qual publicà un EP de cinc cançons de música disco, It's Not a Game, It's a Lifestyle («no és pas cap joc, és un estil de vida»), per al qual LeBlanc aprengué a utilitzar el programa d'edició de so Pro Tools.[2]

Abans del confinament, treballava en un projecte sobre una altra cantautora acadiana, Edith Butler, ajornat d'ençà:[2] admiradora declarada de Butler —amb la qual havia compartit escenari d'ençà els dèsset anys—, després que ella li versionara "Ti-gars" l'any 2018 en el programa de televisió Les échangistes Leblanc s'oferí a coproduir-li un disc junt amb Morier, amb cançons velles, noves i populars cadianes com "Mari Mouri".[7]

Al maig del 2021 publicà una versió de "Bonsoir Moreau", una cançó del duo cajun afroamericà Canray Fontenot i Alphonse Bois Sec Ardoin, que ella havia escoltat per primera volta durant un viatge a Louisiana: acompanyada pel quintet acadià Salebarbes, enregistraren la cançó a distància durant l'hivern anterior i l apublicaren «en homenatge als cosins del sud».[8] A les acaballes del mateix any anuncià la publicació per a l'any següent d'un àlbum nou, Chiac Disco, coproduït per ella i Morier, amb el videoclip en stop motion d'"Entre toi pi moi pi la corde de bois," dirigit per Philippe Beauséjour.[9]

El 2024 oferí un concert acompanyada de l'Orquestra Simfònica de Laval, dirigida per Jean-Michel Malouf, a la sala Wilfrid-Pelletier, en el qual interpretà cançons de tot el seu repertori amb arranjaments de l'estil del so Filadèlfia.[10]

Discografia

[modifica]
Belinda

Videografia

[modifica]
  • Cerveau ramolli
  • 2012: Aujourd'hui ma vie c'est d'la marde[18]
  • J'pas un cowboy
  • I Love You, I Don't Love You, I Don't Know
  • Ace of Spades

Referències

[modifica]
  1. Anar a : 1,0 1,1 1,2 1,3 Yves Simard. «Lisa LeBlanc» (en francés). L'Encyclopédie canadienne, 07-09-2018. [Consulta: 13 abril 2020].
  2. Anar a : 2,0 2,1 2,2 Josée Lapointe. «Lisa Leblanc et son alter ego disco-bingo» (en francés). La Presse, 15-06-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  3. Anar a : 3,0 3,1 Geneviève Bouchard. «Lisa LeBlanc: en famille... et en metal!» (en francés). Le Soleil, 10-07-2017. [Consulta: 2 juny 2021].
  4. Anar a : 4,0 4,1 Sarah Greene. «What You Need to Know About Folk-Trash Queen Lisa LeBlanc» (en anglés). Exclaim, 06-10-2016. [Consulta: 3 juliol 2024].
  5. Anar a : 5,0 5,1 5,2 Émilie Côté. «Lisa Leblanc: charmante et authentique» (en francés). La Presse, 24-03-2012. [Consulta: 24 març 2020].
  6. «Lisa LeBlanc» (en anglés). Passim. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2020. [Consulta: 27 maig 2020].
  7. Stéphane Paquette. «Lisa LeBlanc sur Édith Butler: «elle est capable de rocker»» (en francés). InfoWeekend.ca, 07-05-2021. [Consulta: 26 juny 2021].
  8. Matt Bobkin. «Lisa LeBlanc and Salebarbes Cover Cajun Classic "Bonsoir Moreau"» (en anglés). Exclaim!, 26-05-2021. [Consulta: 30 maig 2021].
  9. Calum Slingerland. «Lisa LeBlanc Details New Album 'Chiac Disco,' Plots 2022 Tour» (en anglés). Exclaim, 03-11-2021. [Consulta: 26 març 2023].
  10. Sylvain Cormier. «Lisa LeBlanc Symphonique contre Wilfrid l’inamovible» (en francés). Le Devoir, 02-03-2024. [Consulta: 2 març 2024].
  11. «Dump the Guy ASAP». Bandcamp. [Consulta: 30 setembre 2024].
  12. «Bonsoir Moreau». Bandcamp. [Consulta: 27 maig 2021].
  13. «Chiac Disco». Bandcamp. [Consulta: 5 abril 2021].
  14. «Quoi-ce tu fais ça pour?». Bandcamp. [Consulta: 1r març 2023].
  15. «Live avec l'Orchestre symphonique de Québec». Bandcamp. [Consulta: 30 setembre 2024].
  16. «It's Not a Game, It's a Lifestyle». Bandcamp. [Consulta: 13 juny 2021].
  17. «In It to Win It (feat. Jalapeño Papa)». Bandcamp. [Consulta: 20 maig 2021].
  18. «Lisa LeBlanc: Aujourd'hui, ma vie c'est d'la marde (2012)» (en anglés). IMDb. [Consulta: 26 abril 2020].

Enllaços externs

[modifica]
  • CCMA Concert Delicatessen: Lisa LeBlanc