Maria de Borgonya

Maria de Borgonya

Nom original	(fr) Marie de Bourgogne
Biografia
Naixement	13 febrer 1457 Brussel·les (Bèlgica)
Mort	27 març 1482 (25 anys) Bruges (Bèlgica)
Causa de mort	mort accidental, caiguda d'un cavall
Sepultura	església de Nostra Senyora (Bruges)
Religió	Catolicisme
Color de cabells	Cabells marrons
Activitat
Camp de treball	Política
Ocupació	política
Altres
Títol	Duc de Brabant (1477–1482) Comte de Borgonya Duquessa Duc de Borgonya
Família	Dinastia Valois
Cònjuge	Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (1477 (Gregorià), 1477 (Gregorià)–)
Fills	Felip el Bell, Margarida d'Àustria, Francesc d'Àustria
Pares	Carles I de Borgonya   i Isabel de Borbó
Parents	Adolf de Clèveris, oncle Lluís II d'Hongria, nét polític Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, net Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, net

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Orígens familiars

Nasqué el 13 de febrer de 1457 a Brussel·les sent l'única filla del duc Carles I de Borgonya i la seva segona esposa Isabel de Borbó. Era neta per línia paterna de Felip III de Borgonya i Isabel de Portugal, i per línia materna de Carles I de Borbó i Agnès de Borgonya.

Projectes de matrimoni

L'esterilitat de la tercera esposa de Carles el Temerari provocà que Maria de Borgonya esdevingués la plus grande héritière de son temps (en català: la més gran hereva del seu temps). Per aquest motiu Maria esdevingué una dona molt apreciada en el seu temps i tingué diversos pretendents:

El 1462 el rei Joan II d'Aragó demanà la mà de Maria de Borgonya, una donzella de cinc anys, per al seu fill, el futur Ferran el Catòlic. El 1469 Maria de Borgonya demanà la mà de Carles de Valois, germà petit del rei Lluís IX de França. Aquest demanà llavors al Papa Pau II que no fos concedida la dispensa necessària per poder contraure matrimoni. Tot i les queixes del rei francès el Papa li concedí el permís al príncep francès. Llavors el rei recordà al seu germà petit el jurament de fidelitat i li recordà que qualsevol fill nascut del matrimoni no seria validat com a hereu. Posteriorment el mateix rei Lluís IX demanà la mà de Maria per al seu fill d'un any: Nicolau de Lorena, duc de Lorena i Bar

Ascens al Ducat de Borgonya

Com a única filla del duc de Borgonya, Carles el Temerari, va heretar el ducat a la mort de Felip III el 1477. El rei Lluís XI de França va aprofitar el moment inicial de debilitat de Maria de Borgonya per ocupar algunes places com la Picardia i Artois, així com la mateixa Borgonya.

El 10 de febrer del mateix any promulgà a Gant, amb la finalitat d'expulsar els francesos, una carta de privilegis anomenada El Gran Privilegi, per la qual concedia govern propi als comtats de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda i el ducat de Brabant, els primers estats constituents dels Països Baixos.

Núpcies i descendents

Es va casar el 18 d'agost de 1477 a Gant amb el futur emperador Maximilià I d'Habsburg. D'aquesta unió nasqueren:

• l'infant Felip el Bell (1478-1506), rei de Castella pel seu casament el 1496 amb Joana I de Castella
• la infanta Margarida d'Habsburg (1480-1530), casada el 1497 amb l'infant Joan d'Aragó i el 1501 amb el duc Filibert II de Savoia

Herència i mort

El fill gran de Maria i Maximilià I, Felip el Bell, heretà el títol de duc de Borgonya però tan sols amb el domini directe dels Països Baixos i el Franc Comtat. Tot i la pèrdua de territori, fins i tot de la mateixa regió de Borgonya, els reis hispànics de la Dinastia Habsburg continuaran mantenint el títol de Duc de Borgonya.

Maria de Borgonya va morir a la ciutat de Bruges, com a conseqüència d'una caiguda de cavall, el 27 de març de 1482.

Precedida per: Carles I

Duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg, Comtessa de Flandes, i Holanda 1477-1482

Succeïda per: Felip el Bell