Vés al contingut

Mogolistan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMogolistan
مغولستان (fa) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat desaparegut i kanat Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
CapitalAksu (Xinjiang)
Kaixgar
Kuldjha
Turfan Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Llengua utilitzadaMiddle Mongolian (en) Tradueix
llengua txagatai Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1347 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1570 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata

Àsia central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan.

Mogolistan o Mogholistan (lit.‘país dels mongols’) fou el nom donat a partir del segle xiii a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su = país dels set rius) amb les conques dels rius Ili i Chu, estenent-se a l'est per les cadenes de Tien Chan i Ala Tan cap al Turquestan Oriental i Jungària (o sigui el modern Xinjiang). Va formar l'ulus de Txagatai Khan i fou regit per la seva nissaga, el txagataïdes. No hi havia ciutats rellevants a aquest territori, terre de nòmades que establien les seves ciutats en grups de tendes que es podien traslladar d'un lloc a l'altra, i les ciutats antigues havien estat destruïdes. La regió fou anomenada també Djete (que semble que vol dir "bandit" o "fora de la llei") i Kawarnas o Karaunas. Al segle xiv una branca dels txagataïdes va prendre el poder a la part oriental del kanat. Aquest segon kanat (Kanat oriental de Txagatai) fou conegut generalment com a kanat de Mogolistan (Moghulistan) i va durar fins a final del segle xvii.

Llista de kans

[modifica]
Enviats mogols vistos a Beijing el 1656 per Johan Nieuhof, el qual els va dur com a representants dels mogols de l'Índia. Tanmateix, Luciano Petech creu que es tracta visitants procedents de Turfan a Mogulistan.[1]

A continuació es mostra una llista del governants i el períodes en què van exercir el poder:[2]

  • Tughluq Timur 1348-1363 (del Kanat de Txagatai -occidental- del 1358 al 1363)
  • Ilyas Khoja 1363-1368 (del kanat de Txagatai el 1363)
  • Kamar al-Din (a Kashgària, usurpador) 1368-1392
  • Khidr Khoja 1389-1399
  • Shams-i-Jahan 1399-1408
  • Muhammad Khan 1408-1415
  • Naksh-i-Jahan 1415-1418
  • Uways Khan ibn Sher Ali 1418-1421
  • Shir Muhammad ibn Shah Jahan 1421-1425
  • Uways Khan ibn Sher Ali (segona vegada) 1425-1429
  • Satuk Khan 1429-1434
  • Esen Buka II ibn Uways Khan 1429-1462
  • Yunus Khan (a Ili des de 1456, a Turfan 1472-87) 1462-1487
  • Mahmud Khan ibn Yunus Khan 1487-1508
  • Mansur Khan ibn Ahmad (a Turfan 1503-1545) 1508-1514
  • Sultan Said Khan 1514-1533
  • Abd al-Rashid Khan I (a Aksu 1521-1533) 1533-1560
  • Kuraysh (a Khotan 1533-88; a Turfan 1570-88) 1571-1588
  • Abdul Karim 1560-1591
  • Muhammad II (a Turfan 1588-1591) 1591-1610
  • Abd al-Latif Anak Khan 1610-1627
  • Shudja al-Din Ahmad Khan (Pulad Khan) 1627-1632
  • Mahmud Sultan (Kilidj Khan) 1632-1634
  • Shudja al-Din Ahmad Khan (Pulad Khan)(segona vegada) 1634-1638
  • Abd Allah (a Turfan 1634/5-1638/9) 1638-1669
  • Nur al-Din 1669
  • Ismail (a Aksu 1666-1670) 1669
  • Ilbars 1669-1670
  • Ismail (segona vegada) 1670-1678
  • Muhammad Amin 1678-1679
  • Ismail (tercera vegada) 1679-1682
  • Abd al-Rashid Khan II (a Turfan 1680-1682) 1682-1694
  • Yahya Shudja ibn Appak Shudja 1693-1695
  • A l'imperi calmuc de Jungària 1694-1758

Notes

[modifica]
  1. Lach, Donald F.; Van Kley, Edwin J. Asia in the Making of Europe. University of Chicago Press, 1994. ISBN 978-0226467344. . Volum III, "A Century of Advance", Llibre Quatre, "East Asia", pàg. 315. La font de Lach i van Kley's és Luciano Petech, "La pretesa ambascita di Shah Jahan alla Cina", Revista degli studi orientali, XXVI (1951), 124-127
  2. [enllaç sense format] http://my.raex.com/~obsidian/Centasia2.html#Xinjiang Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]