Nifontovita
 Nifontovita | |
|---|---|
 Cristall de nifontovita de Charcas (Mèxic) | |
| Fórmula química | Ca₃[BO(OH)₂]₆·2H₂O |
| Epònim | Roman V. Nifontov (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, Turjinsk, Krasnoturjinsk, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.CA.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.CA.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/C. – Unklassifiziert |
| Dana | 26.3.7.1 |
| Heys | 9.3.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,08Å; b = 9,49Å; c = 13,56Å; β = 119,58° |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,575 nβ = 1,578 nγ = 1,584 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1961 |
| Símbol | Nif |
| Referències | [1] |
La nifontovita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del geòleg rus Roman V. Nifontov (1901-1960).
Característiques
[modifica]La nifontovita és un borat de fórmula química Ca₃[BO(OH)₂]₆·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars, de fins a 6 centimetres, o granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nifontovita pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, solongoïta, peprossiïta-(Ce) i olshanskyita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en skarn format per diorita de quars introduïda en pedra calcària, com és el cas del dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, a Turjinsk, a l'óblast de Sverdlovsk (Rússia), on va ser descoberta l'any 1961. També es troba prop de skarns de gehlenita-spurrita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: grossulària-andradita, szaibelyita, sibirskita, calciborita, dolomita, calcita, olshanskyita o pentahidroborita.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Nifontovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Nifontovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 juny 2016].