Organdí
Organdí és un teixit de cotó amb lligat de tafetà, molt més fi i transparent que la mussolina, lleugera, atapeïda i arrissada molt transparent.[1] El mot troba el seu origen en el nom de la ciutat d'Urganch o Gurgandj, ciutat de comerç entre àrabs i xinesos) del Turkmenistan.[2]
De moda a partir del segle xviii aquests teixits van ser importats des de l'Índia. De seguida es van fabricar a França en les mateixes fàbriques on es teixia la mussolina. L'organdí i l'organça són dos teixits similars, la seva denominació difereix segons el nombre de fils emprats en la seva fabricació. Semblants a la mussolina, es distingeixen pel seu aspecte rígid. L'organdí i l'organça serveixen per a la decoració de les finestres com cortinetes, com adorn per a les bruses i vestits de nit. L'organdí no s'utilitza gaire per a vestits de ballet, per ser massa fràgil i trencadís, s'empra molt més l'organça per fer els tutú utilitzats en els ballets romàntics.
La majoria d'organdí està feta de cotó i fibres sintètiques com el polièster o el niló. Les teles d'organdí més luxoses es fabriquen encara de seda. L'organdí de seda es teixeix al llarg del riu Yangtze i la província de Zhejiang a la Xina, i també a la regió de Bangalore a l'Índia.
En l'art
[modifica]- Puntes i organdí: Memòries d'un temps que ja no hi és (2010), novel·la de Maria Dolors Salat[3]
Notes
[modifica]- ↑ «Organdí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Webster's New World Dictionary; Editors of Webster's II Dictionaries. Webster's two new college dictionary. Houghton Mifflin Harcourt, 2005, p. 791–. ISBN 9780618396016 [Consulta: 11 juny 2011].
- ↑ Salat, Maria Dolors. Puntes i organdí: Memòries d'un temps que ja no hi és. Barcelona: Viena Edicions, 2010, p. 160. ISBN 978-84-8330-587-4.
Tipus de teixits | |
|---|---|
