Vés al contingut

Síncope (medicina)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pèrdua de consciència)
Plantilla:Infotaula malaltiaSíncope
modifica
Tipuspèrdua breu de la consciència i alteració de la consciència Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MG45 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R55
CIM-9780.2
CIAPA06 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0210973 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB27303
MedlinePlus003092 Modifica el valor a Wikidata
eMedicinemed/3385 ped/2188 emerg/876
MeSHD013575 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0039070 Modifica el valor a Wikidata

Una síncope[1][2] és una pèrdua brusca de consciència i de to postural, de durada breu, amb recuperació espontània sense necessitat de maniobres de reanimació.[3] La presíncope és la sensació d'atenuació de consciència, sense arribar a perdre-la.[4]

No hi ha un consens entre l'ús popular i mèdic dels termes de desmai, basca (només en la forma en singular), lipotímia i, també a l'Alguer, deliqui.[5] De vegades es parla de desmai com a sinònim de síncope, però generalment es fa servir desmai i lipotímia com a sinònims del tipus més habitual de síncope: la síncope vasovagal.[6]

La pèrdua de consciència pot ser curta o llarga. Pot tenir diverses causes: cops, calor ambiental intensa,[7] manca d'oxigen, anèmia, narcolèpsia,[8] anorèxia nerviosa,[9] somatització[10] o simplement una alimentació deficient. L'estat de pèrdua del coneixement més prolongat i més profund sovint s'anomena coma.

Descripció

[modifica]

Un desmai és la pèrdua temporal del coneixement a conseqüència d'una disminució del flux sanguini al cervell. L'episodi és breu (dura menys d'un parell de minuts) i va seguit d'una recuperació ràpida i completa.

Les persones afectades poden presentar visió borrosa, marejos o vertigen abans de presentar-se el desmai.

Causes comunes

[modifica]

Un desmai pot ocórrer mentre la persona està orinant, defecant (especialment si hi ha esforç),[11] tossint vigorosament,[12] fent exercici físic[13] o quan la persona ha estat parada en un lloc durant molt de temps. Els desmais també poden estar relacionats amb la por, la deglució,[14] el dolor intens i el sofriment emocional.

Una baixada sobtada en la pressió sanguínia pot causar un desmai, la qual cosa pot passar si es presenta sagnat o deshidratació severa. Així mateix, un desmai pot passar si la persona s'incorpora sobtadament des d'una posició d'ajagut (hipotensió ortostàtica).[15][16]

Certs medicaments poden comportar que es presenti desmai a causa d'un descens en la pressió sanguínia o una altra raó. Els medicaments comuns que contribueixen al desmai inclouen medicaments contra l'ansietat, la pressió sanguínia alta, les arrítmies, la congestió nasal i les al·lèrgies.[17]

Altres raons per les quals una persona es pot desmaiar inclouen l'espondilosi vertebral cervical,[18] la síndrome d'Eagle,[19] la malformació d'Arnold-Chiari,[20] la hiperventilació,[21] la malaltia de Ménière[22] malaltia de Parkinson,[23] la deficiència de vitamina B12,[24] el consum d'alcohol o de drogues o la hipoglucèmia.[25]

Causes menys comunes però més greus són malaltia cardíaca (com el ritme cardíac anormal[26] o l'atac cardíac, per exemple), anafilaxi,[27] estenosi aòrtica,[28] hipertensió arterial pulmonar[29] i accident cerebrovascular.[30]

Tractament immediat

[modifica]

El tractament immediat per a algú que ha perdut el coneixement inclou:

  • Ajaure'l a terra (o, alternativament, en una superfície plana), si és que no hi està.
  • Demanar ajuda, algú que truqui al telèfon d'emergència (112).
  • Fer-ne una valoració. Llavors:
    • Si no respira (i per tant, no estarem davant d'una síncope): començar la reanimació cardiopulmonar.
    • Si respira:
      • Si té la roba ajustada al voltant del coll, afluixar-la.
      • Tombar-lo de costat per evitar que es produeixi una aspiració de vòmit.
      • Elevar les cames, almenys uns trenta centímetres.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Síncope al DIEC
  2. ↑ Sincope al "Gran diccionari de la llengua catalana"
  3. ↑ Moya i Mitjans, Á; Rivas-Gándara, N; Sarrias-Mercè, Á; Pérez-Rodón, J; Roca-Luque, I «Síncope» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2012 Ag; 65 (8), pp: 755-765. ISSN 1579-2242. DOI: 10.1016/j.recesp.2012.03.005 [Consulta: 6 juny 2020].
  4. ↑ Peinado Peinado, R «Presíncope: ¿un síntoma con igual significado pronóstico que el síncope?» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2004 Jul; 57 (7), pp: 613-616. ISSN 1579-2242. DOI: 10.1157/13064186. PMID: 15274845 [Consulta: 26 maig 2020].
  5. ↑ Sanna i Useri, 1988, p. 293.
  6. ↑ Aydin, MA; Salukhe, TV; Wilke, I; Willems, S «Management and therapy of vasovagal syncope: A review» (en anglès). World J Cardiol, 2010 Oct 26; 2 (10), pp: 308–315. PMID: 21160608. DOI: 10.4330/wjc.v2.i10.308. PMC: 2998831 [Consulta: 11 juny 2020].
  7. ↑ Lind, AR; Leithead, CS; McNicol, GW «Cardiovascular changes during syncope induced by tilting men in the heat» (en anglès). J Appl Physiol, 1968 Set; 25 (3), pp: 268-276. ISSN 0021-8987. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2020. DOI: 10.1152/jappl.1968.25.3.268. PMID: 5669875 [Consulta: 20 juliol 2020]. Arxivat 20 de juliol 2020 a Wayback Machine.
  8. ↑ Miskoff, JA; Chaudhri, M «A Pediatric Case of Narcolepsy Presenting as Syncope» (en anglès). Cureus, 2018 Des 31; 10 (12), pp: e3801. PMID: 30868015. DOI: 10.7759/cureus.3801. PMC: 6402730 [Consulta: 26 maig 2020].
  9. ↑ Buchowski, KP; Pardo, J; Ringel, R; Guarda, AS «Inducible Syncope in Anorexia Nervosa: Two Case Reports» (en anglès). Int J Eat Disord, 2004 Abr; 35 (3), pp: 359-362. ISSN 1098-108X. DOI: 10.1002/eat.10262. PMID: 15048952 [Consulta: 26 maig 2020].
  10. ↑ Gomes Andrighetto, A; Beatriz John, A; Neuhaus Barbisan, J; Vernet Taborda, JG «Medically Unexplained Syncope and its Relationship to Psychiatric Disorders» (en anglès). Arq Bras Cardiol, 1999 Jun; 72 (6), pp: 756-760. ISSN 1678-4170. DOI: 10.1590/S0066-782X1999000600010 [Consulta: 29 maig 2020].
  11. ↑ Hertz, PC; Gin, KG «Defecation Syncope – A Poorly Described Phenomenon that should not be at the ‘Bottom’ of Your Differential» (en anglès). Int J Intern Med, 2013; 2 (2), pp: 7-10. ISSN 2326-1064. DOI: 10.5923/j.ijim.20130202.01 [Consulta: 19 juliol 2020].
  12. ↑ Dicpinigaitis, PV; Lim, L; Farmakidis, C «Cough syncope» (en anglès). Respir Med, 2014 Feb; 108 (2), pp: 244-251. ISSN 1532-3064. DOI: 10.1016/j.rmed.2013.10.020. PMID: 24238768 [Consulta: 19 juliol 2020].
  13. ↑ Cárdenes León, A; García Salvador, JJ; Quintana Casanova, CA; Medina Fernández Aceytuno, A «Abordaje del síncope relacionado con el deporte» (en anglès). Arch Med Deporte, 2018; 35 (3), pp: 183-189. ISSN 0212-8799 [Consulta: 19 juliol 2020].
  14. ↑ Siew, KSW; Tan, MP; Hilmi, IN; Loch, A «Swallow syncope: a case report and review of literature» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2019 Ag 7; 19 (1), pp: 191. PMID: 31391000. DOI: 10.1186/s12872-019-1174-4. PMC: 6686266 [Consulta: 27 febrer 2021].
  15. ↑ Chao Companioni, L; Ortega Márquez, LL; Domínguez Guardia L; Wong Vázquez, L; et al «Síncope e hipotensión ortostática» (en castellà). Rev Cub Med Int Emerg, 2012 Abr-Jun; 11 (2), pp: 2470-2482. ISSN 1810-2352 [Consulta: 26 maig 2020].
  16. ↑ Nwazue, VC; Raj, SR «Confounders of vasovagal syncope: orthostatic hypotension» (en anglès). Cardiol Clin, 2013 Feb; 31 (1), pp: 89-100. PMID: 23217690. DOI: 10.1016/j.ccl.2012.09.003. PMC: 3589989 [Consulta: 14 febrer 2021].
  17. ↑ Runser, LA; Gauer, RL; Houser, A «Syncope: Evaluation and Differential Diagnosis» (en anglès). Am Fam Physician, 2017 Mar 1; 95 (5), pp: 303-312. ISSN 1532-0650. PMID: 28290647 [Consulta: 14 febrer 2021].
  18. ↑ Verma, SK; Yaseen, M; Bharadwaj, V; Pasha, A «Syncope: A rare presentation of Cervical spondylosis» (en anglès). IOSR Journal of Dental and Medical Sciences, 2014 Set; 13 (9), pp: 90-92. ISSN 2279-0853. DOI: 10.9790/0853-13919092 [Consulta: 12 juny 2020].
  19. ↑ Rojas, K; Ruiz, E; Taveira de Castro, N; Rojas, KL; de Serdio, JL «Cuadro sincopal en el contexto del síndrome de Eagle» (en castellà). Rev Otorrinolaringol Cir Cabeza Cuello, 2014 Abr; 74 (1), pp: 54-56. ISSN 0718-4816. DOI: 10.4067/S0718-48162014000100009 [Consulta: 12 juny 2020].
  20. ↑ Shin, HS; Kim, JA; Kim, DS; Lee, JS «Type I Chiari malformation presenting orthostatic syncope who treated with decompressive surgery» (en anglès). Korean J Pediatr, 2016 Nov; 59 (Supl 1), pp: S149–S151. PMID: 28018469. DOI: 10.3345/kjp.2016.59.11.S149. PMC: 177700 [Consulta: 19 juliol 2020].
  21. ↑ David, JE; Yale, SH; Vidaillet, HJ «Hyperventilation-Induced Syncope: No Need to Panic» (en anglès). Clin Med Res, 2003 Apr; 1 (2), pp: 137-139. PMID: 15931300. DOI: 10.3121/cmr.1.2.137. PMC: 1069036 [Consulta: 19 febrer 2021].
  22. ↑ Pyykkö, I; Manchaiah, V; Zou, J; Levo, H; Kentala, E «Do patients with Ménière's disease have attacks of syncope?» (en anglès). J Neurol, 2017 Oct; 264 (Supl 1), pp: 48-54. ISSN 0340-5354. DOI: 10.1007/s00415-017-8452-9. PMID: 28321563 [Consulta: 19 febrer 2021].
  23. ↑ Leńska-Mieciek, M; Derecka-Charzyńska, I; Fiszer, U; Królicki, L; Kułakowski, P «Syncope and autonomic cardiovascular dysfunction in Parkinson disease» (en anglès). Neurol Neurochir Pol, 2011 Jul-Ag; 45 (4), pp: 335-341. ISSN 0028-3843. DOI: 10.1016/s0028-3843(14)60104-3. PMID: 22101994 [Consulta: 19 febrer 2021].
  24. ↑ Pektas, A; Koken, R; Koca, HB «Serum vitamin B-12 in children presenting with vasovagal syncope» (en anglès). Asia Pac J Clin Nutr, 2018; 27 (1), pp: 176-181. ISSN 1440-6047. DOI: 10.6133/apjcn.022017.17. PMID: 29222896 [Consulta: 19 febrer 2021].
  25. ↑ Lagi, A «Syncope and Hypoglycemia» (en anglès). Int J Clin Med, 2011 Maig; 2 (2), pp: 129-132. ISSN 2158-284X. DOI: 10.4236/ijcm.2011.22023 [Consulta: 19 febrer 2021].
  26. ↑ Olde Nordkamp, RLA; Vink, AS; Wilde, AAM; de Lange, FJ; et al «Syncope in Brugada syndrome: prevalence, clinical significance, and clues from history taking to distinguish arrhythmic from nonarrhythmic causes» (en anglès). Heart Rhythm, 2015 Feb; 12 (2), pp: 367-375. ISSN 1547-5271. DOI: 10.1016/j.hrthm.2014.10.014. PMID: 25311410 [Consulta: 19 febrer 2021].
  27. ↑ Murillo-Díaz de Cerio, I; Artigas-Montañés, O; Sáenz-Abad, D; Monzón-Ballarín, S «Una causa mortal de síncope» (en castellà). Semergen, 2012 Maig-Jun; 38 (4), pp: 255-257. ISSN 1578-8865. DOI: 10.1016/j.semerg.2011.07.015. PMID: 23544730 [Consulta: 27 febrer 2021].
  28. ↑ Goliash, G; Kammerlander, AA; Nitsche, C; Dona, C; et al «Syncope: The Underestimated Threat in Severe Aortic Stenosis» (en anglès). JACC Cardiovasc Imaging, 2019 Feb; 12 (2), pp: 225-232. ISSN 1876-7591. DOI: 10.1016/j.jcmg.2018.09.020. PMID: 30553685 [Consulta: 27 febrer 2021].
  29. ↑ Le, RJ; Fenstad, ER; Maradit-Kremers, H; McCully, RB; et al «Syncope in adults with pulmonary arterial hypertension» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2011 Ag 16; 58 (8), pp: 863-867. ISSN 0735-1097. DOI: 10.1016/j.jacc.2011.04.026. PMID: 21835323 [Consulta: 19 juliol 2020].
  30. ↑ Andrade, C «Syncope of unknown cause: when to think of stroke?» (en anglès). International Journal of Clinical Neurosciences and Mental Health, 2018; 5 (2), pp: L13. ISSN 2182-570X. Arxivat de l'original el 6 de juny 2020 [Consulta: 6 juny 2020]. Arxivat 6 de juny 2020 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síncope

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síncope_(medicina)&oldid=34067733»