Vés al contingut

Àlaba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Província d'Àlaba)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaÀlaba
Araba (eu) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusprovíncia d'Espanya i Territori històric Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 50′ 00″ N, 2° 45′ 00″ O / 42.8333°N,2.75°O / 42.8333; -2.75
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc Modifica el valor a Wikidata
CapitalVitòria Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població333.626 (2021) Modifica el valor a Wikidata (109,85 hab./km²)
Gentilicialabès, alabesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà
basc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3.037 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud650 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altGorbeia (1.482 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixLaudio (130 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació Foral d'Àlaba Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuJuntes Generals d'Àlaba , Modifica el valor a Wikidata
• Diputat general Modifica el valor a WikidataRamiro González Vicente Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal01 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2ES-VI Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES211 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE01 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaraba.eus Modifica el valor a Wikidata
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria.

Àlaba[1] (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.[2]

Orografia

[modifica]

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric —serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri— és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents —amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses—, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part l'enclavament de Treviño (administrativament de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos i La Rioja).

Economia

[modifica]

En la vall de l'Ebre hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha tingut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Laudio-Llodio, Amurrio, Oyón-Oion, Agurain, Iruña Oka, Laguardia i Legutio (Villarreal de Álava).

Divisió administrativa

[modifica]

El territori està dividit en set quadrilles:

  1. Quadrilla d'Añana
  2. Quadrilla d'Aiara
  3. Quadrilla de Mendialdea
  4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
  5. Quadrilla de Salvatierra
  6. Quadrilla de Vitòria
  7. Quadrilla de Zuia

Comtat d'Àlaba

[modifica]

Llista de senyors:

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 6 maig 2024].
  2. ↑ «Àlaba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlaba
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àlaba&oldid=33466733»