Vés al contingut

Alquibla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Qibla)
Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire
Mapamundi centrat en l'alquibla

L'alquibla (de l'àrab قبلة, qibla) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.[1][2] Originalment la fe islàmica dirigia la pregària a Jerusalem, però a partir de l'Hègira, es va dirigir cap a la Meca.[cal citació] A la sura 2, aleia 144 de l'Alcorà es diu «Gira el rostre, canvia'l de meta, cap a Al-Masgidu-l-haram la santa mesquita, sempre sagrada [que envolta la Kaba, a la Meca]. Allà on sigueu, gireu els rostres cap a la seva orientació, la nova qibla, la nova orientació de la pregària».[3]

Aquesta direcció assenyala la ciutat de la Meca, i més concretament la Kaba, que es troba a la mesquita d'al-Haram. Fins i tot hom ha discutit quin lloc concret de la Kaba és el punt exacte on de fet se centra tot el món islàmic.[cal citació]

Aquesta pràctica fa que totes les mesquites i llocs de culte islàmic estiguin orientades a l'alquible i que, per extensió, el mur que indiqui aquesta direcció també s'anomeni alquibla.[a][4] Per orientar-se, la direcció exacta ve indicada pel mihrab, situat sempre al mur de l'alquibla.

Enllaços externs

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Algunes fonts recullen igualment la grafia «alquible» (masc.) en el sentit arquitectònic de la paraula, v. Universitat de les Illes Balears. Vocabulari d’història de l’art. Català / castellà / francès / anglès. Xarxa d’universitats. Institut Joan Lluís Vives (Vocabularis Universitaris). 

Referències

[modifica]
  1. «alquibla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 9 agost 2021]
  2. «alquibla» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 agost 2021]
  3. Alcorà 2:144 (traduït per Míkel de Epalza)
  4. Universitat de les Illes Balears. Vocabulari d’història de l’art. Català / castellà / francès / anglès. Xarxa d’universitats. Institut Joan Lluís Vives (Vocabularis Universitaris).