Quercus salicina
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 78975320 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus salicina Blume, 1851 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Quercus salicina és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins del subgènere Cyclobalanopsis, del gènere Quercus.
Morfologia
[modifica]Q. salicina és un arbre de 30 m d'alçada, amb un tronc recte d'1 m de diàmetre, té una escorça llisa de color gris fosc. Les branques són tomentoses de color marró pàl·lid, que esdevenen glabres i els seus brots amb escates de color verd groc. Les fulles 4-10 x 1-2,5 cm, perennifolis, oblong a oblong-lanceolat; coriàcies, l'àpex és acuminat punxegut; base arrodonida o atenuada; marge sencer, o poc dentada cap a l'àpex; verd, sense pèls a sobre; glauc o blanc, cerós per sota, amb pèls estelats i arrebossats; 11-13 parells de nervis dèbilment destacades a sota; pecíol curt, de 0,5-1 cm de llarg. Floreixen entre juliol i agost, els aments masculins fan entre 6 a 9 cm de llarg, flors grogues amb 3-4 periants lobulats i 4-6 estams; espigues pistil·lades curtes, de 3-4 flors amb estigmes recurrents. Les glans 1,5-2,5 cm de llarg, 1-1,2 cm de diàmetre; tija 0,5-1 cm; que tanca 1/2 per cúpula; les cúpules sedoses, d'1,4 cm de diàmetre, amb escames en forma de diamant, marró pàl·lid, retardades; madura en 1 any.[1]
Distribució
[modifica]Creixen en els boscos del Japó, Corea del Sud i Taiwan.[1]
Taxonomia
[modifica]Quercus salicina va ser descrita per Blume i publicat a Museum Botanicum 1(20): 305. 1850.[2]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
salicina: epítet
Plagues i compostos químics
[modifica]Les larves del roure japonès (Arhopala japonica), d'Acrocercops vallata i Marumba sperchius s'alimenten de Q. salicina.
Stenophyllanin A, un taní,[3] i altres gal·lats d'àcid quínic[4] es poden trobar a Q. salicina. La friedelina de triterpè també es pot aïllar de les fulles de l'arbre.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Quercus salicina» (en anglès). Oaks of the world. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Quercus salicina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Nonaka, Gen-Ichiro; Nishimura, Hiroaki; Nishioka, Itsuo «Tannins and related compounds. Part 26. Isolation and structures of stenophyllanins A, B, and C, novel tannins from Quercus stenophylla». Journal of the Chemical Society, Perkin Transactions 1, 1985, pàg. 163–172. DOI: 10.1039/P19850000163.
- ↑ Nishimura, Hiroaki; Nonaka, Gen-Ichiro; Nishioka, Itsuo «Seven quinic acid gallates from quercus stenophylla». Phytochemistry, 23, 11, 1984, pàg. 2621–2623. DOI: 10.1016/S0031-9422(00)84112-6.
- ↑ Onishi, Y; Hanaoka, M «Studies on the chemical components of Quercus stenophylla Makino. I. Isolation of friedelin from the leaves of Quercus stenophylla Makino» (en japanese). Yakugaku Zasshi, 88, 9, 1968, pàg. 1244–1245. PMID: 5751298.