Sant Aniol d'Aguja

Infotaula edificiSant Aniol d'Aguja
Dades
Tipus	Església
Localitzat a l'àrea protegida	Alta Garrotxa
Construcció	859 (Gregorià)
Construcció	S. XII
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Montagut i Oix (Garrotxa) i Riu (Garrotxa)
Localització	Costat de la riera de Sant Aniol.
	42° 19′ N, 2° 35′ E / 42.32°N,2.59°E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	10035
Activitat
Diòcesi	bisbat de Girona (parròquia de Santa Cecília de Sadernes)
Religió	catolicisme

Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Aquest edifici és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d'Aguja (o de Sant Aniol). L'església, també anomenada Sant Aniol d'Uja i Sant Aniol d'Aguges, és un temple catòlic del bisbat de Girona dedicat a Sant Aniol.

A l'alta edat mitjana havia estat seu d'un monestir benedictí del mateix nom i més tard d'una parròquia^[1] i d'un santuari. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment en rehabilitació. A l'esplanada davant la font de Sant Aniol és habitual trobar-hi vaques pasturant. Al davant de l'entrada a l'església hi ha un panell amb informació sobre la història del lloc. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya des del 1983.

Descripció

L'ermita de Sant Aniol d'Aguja es troba al final de la vall on neix el riu Llierca. L'església ha sofert en el decurs del temps moltes modificacions que han desfigurat la seva primitiva fàbrica romànica, tot i que encara conserva la planta. La nau original és de volta de canó, allargada en època posterior per la banda de ponent, on s'hi troba la porta d'ingrés, que fins fa poc conservava la ferramenta romànica original. Al timpà hi ha una creu esculpida envoltada per cinc boles. Per sobre la porta hi ha un ull de bou i el campanar d'espadanya d'un sol ull, construït en temps més moderns. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües.^[2]

Des de l'interior s'accedeix a la cripta anomenada Cova de l'Abat, balma subterrània formada per les filtracions de les aigües i que s'ha convertit en capella, amb un altar d'obra adossat a la pedra.^[2] Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra. La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La petita, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.

Història

És de tradició que Sant Aniol vingué des de Vallespir a fer penitència aquí, fins que fou descobert el seu amagatall i tornà a França, on fou martiritzat.^[2] La tradició explica que la Vall de Sant Aniol constituí el refugi d'un grup de monjos benedictins que cercaren protecció arran del desembarcament dels normands a les costes del Rosselló i la subsegüent destrucció del monestir de Santa Maria d'Arlés. Documentalment es prova que l'any 872 hi havia a la vall un monestir dedicat a Sant Aniol regit per l'abat Racimir, al qual el rei franc Carles el Calb havia confirmat a possessió d'un extens territori.^[2]

El monestir d'Aguja fou fundat l'any 859, en territori del pagus de Besalú del comtat de Girona, per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands. El 872 Racimir, el primer abat del nou monestir, obtingué del rei franc Carles el Calb el reconeixement d'un territori propi que comprenia les valls de Sadernes, d'Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l'església de Sant Llorenç del Mont, a la muntanya del Mont.

Aguja, però, era un monestir molt petit, amb una comunitat reduïda i situat en una zona excessivament aïllada, de migrats recursos i incapaç d'atreure'n més. Per això va haver de renunciar aviat a la seva llibertat i sotmetre's al domini dels canonges de la catedral de Girona, que ja es documenta el 899. L'església de Sant Llorenç del Mont esdevingué una cel·la monàstica filial del monestir, però aviat experimentà un fort auge. Aquest fet i l'aïllament d'Aguja portà els monjos a decidir, cap al 1003, el trasllat de la comunitat a Sant Llorenç del Mont, que a partir d'aleshores esdevingué la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al comtat de Besalú.

L'església d'Aguja, amb advocació a sant Aniol, es convertí en una simple parròquia dependent del nou monestir, de la qual en depenia alhora Sant Feliu de Riu, i en un santuari. El santuari de Sant Aniol d'Aguja, vigent ja a l'antic monestir, es fonamentava en la tradició de l'establiment de sant Aniol en aquest lloc, procedent del Vallespir, per fer-hi penitència. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església, que va esdevenir un pol d'atracció de pelegrins.

Actualment, els pelegrins han estat substituïts pels excursionistes, atrets per l'espectacular bellesa natural de la vall i els seus engorjats, i l'antiga parròquia ha estat annexada a la de Santa Cecília de Sadernes,^[3] si bé cada diumenge de Pasqua Granada s'hi continua celebrant l'aplec de Sant Aniol^[4] (o dels Francesos), que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir i que als primers anys del segle xx fou descrit per Marià Vayreda a La punyalada.

El terme de Sant Aniol d'Aguja

El terme de Sant Aniol d'Aguja formava part del de Sant Feliu de Riu a principis del Segle XIX, el qual va ser unit al d'Oix el 1846, i posteriorment aquest al de Montagut i Oix el 1972.^[5]

Galeria d'imatges

El gorg Blau a Sant Aniol d'Aguja.
Font de Sant Aniol d'Aguja.
Salt del Brull a Sant Aniol d'Aguja.
Cova del bisbe, a la Vall de Sant Aniol.
Riera de Sant Aniol.
L'ermita, en una imatge de 1917

Vegeu també

Sant Llorenç del Mont

Referències

↑ Mallorquí, Elvis. El llibre verd del Bisbe de Girona (1362-1371). Girona: Diputació de Girona, 2012 (Col·lecció Francesc Eiximenis). ISBN 978-84-96747-85-2.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Sant Aniol d'Aguja». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 novembre 2015].
↑ Marquès, Josep Maria «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 35, 1995, pàg. 405-446.
↑ «Goigs de Sant Aniol d'Aguja». [Consulta: 2015].
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

Bibliografia

Catalunya romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 4 (1990), pp. 270-273.
R. Guardiola i Rovira, "El aplec de San Aniol", Revista de Gerona, 7 (1959), 89.
Ramon Grabolosa i Puigredon, "L'aplec a Sant Aniol", Revista de Girona, 79 (1977), 181-182.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Aniol d'Aguja

[1] Mallorquí, Elvis. El llibre verd del Bisbe de Girona (1362-1371). Girona: Diputació de Girona, 2012 (Col·lecció Francesc Eiximenis). ISBN 978-84-96747-85-2.

[ipac-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Sant Aniol d'Aguja». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 novembre 2015].

[3] Marquès, Josep Maria «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 35, 1995, pàg. 405-446.

[4] «Goigs de Sant Aniol d'Aguja». [Consulta: 2015].

[5] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]