Vés al contingut

Setge de Bonifacio

Infotaula de conflicte militarSetge de Bonifacio
Campanya naval d'Alfons el Magnànim
Setge de Bonifacio (Mediterrani central)
Setge de Bonifacio
Setge de Bonifacio
Setge de Bonifacio
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1420-1421
Coordenades41° 23′ N, 9° 09′ E / 41.38°N,9.15°E / 41.38; 9.15
LlocBonifacio
ResultatVictòria genovesa
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó República de Gènova República de Gènova
Còrsega Aliats corsos
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Alfons el Magnànim
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Vicentello d'Istria

El setge de Bonifacio va tenir lloc entre 1420 i 1421 i va formar part de la Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, que va enfrontar les tropes de la Corona d'Aragó i la República de Gènova.

Antecedents

[modifica]

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Vicentello d'Istria aterra a l'illa amb una força militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren fàcilment el control de Cinarca i Ajaccio. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influència a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influència genovesa reduïda a Bonifacio i Calvi. Vincentelli, amb el títol de Virrei de Còrsega, establia el 1420 la seu del seu govern a Biguglia.

El 1420 Alfons el Magnànim va enviar una flota a Sicília, Còrsega i Nàpols, per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Còrsega amb la intenció de prendre possessió personalment del Regne de Sardenya i Còrsega. Després de pacificar l'Alguer (Sicília) amb un estol de 24 galeres pròpies i 5 venecianes,[1] i caiguda Calvi,[2] al nord de Còrsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.[3]

El setge

[modifica]

Bonifacio va resistir prenent el paper d'esperança per als corsos, que van experimentar el domini violent i oprimits pels nivells intolerables de la fiscalitat, preparant la sublevació al nou senyor. La llarga resistència de Bonifacio, convençuda que els assetjants aixecarien el bloqueig sobre la ciutat i ajudats per l'abastiment naval que burlava el bloqueig naval, obtinguda la confirmació dels seus privilegis, convertint-se en una mena de microrepublica independent sota la protecció genovesa. Els aragonesos van aixecar el setge el 1421 per dirigir-se a Sicília i després a Nàpols, abandonant als seus aliats corsos.[4]

Conseqüències

[modifica]

Poc després, en part degut a la fiscalitat excessiva, una rebel·lió contra Vicentello d'Istria, que, durant un intent de reparació a Sicília, va ser sorprès al port de Bastia i dut pels rebels a Gènova com traïdor, sent decapitat el 27 d'abril de 1434.

Referències

[modifica]
  1. F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
  2. Meloni, Maria Giuseppina. «Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica». A: La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana (en italià). CSIC, 2004, p.176. ISBN 840008330X. 
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920, p. 260-261. 
  4. (castellà) La conquista del reino de Nápoles (España) Arxivat 2012-02-29 a Wayback Machine.