Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
 Emblema de la companyia, amb el monograma I.MA. I (Iesus, Maria, Ioseph) | |
| Tipus | Societat de vida apostòlica |
|---|---|
| Nom oficial | Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici |
| Nom oficial llatí | Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio |
| Sigles | P.S.S. |
| Altres noms | Companyia de Sant Sulpici, Societat de Sant Sulpici |
| Hàbit | De prevere |
| Objectiu | Santificació dels sacerdots, educació dels sacerdots |
| Fundació | 29 de desembre de 1641, Rue de Vauginard (París) per Venerable Jean-Jacques Olier |
| Aprovat per | Pius X (aprovació provisional: 5 d'agost de 1664, per Flavio Chigi, legat papal), en 8 de juliol de 1931 |
| Regla | Per J.-J. Olier |
| Patrons | Sant Sulpici el Pietós |
| Primera fundació | Seminari de París, 1611 |
| Fundacions destacades | Saint-Sulpice (París), Montreal, Château d'Avron, Issy-les-Molinaux, Baltimore, etc. |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut mai |
| Persones destacades | Joan Baptista de La Salle |
| Lloc web | http://www.sulpiciens.org |
- Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici
La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici. Els seus membres reben el nom de sulpicians i posposen al seu nom les sigles P.S.S.
Història
[modifica]Va ésser fundada al carrer de Vauginard, a París, el 29 de desembre de 1641 pel sacerdot Jean-Jacques Olier, exponent de l'escola francesa d'espiritualitat, per a fomentar la formació del clergat i el jovent mitjançant un seminari. Quan el fundador va ésser nomenat rector de l'església de Saint-Sulpice, hi va traslladar la seu del seminari que havia fundat. Aviat, per formar els estudiants, es creà una societat de clergues que els ensenyaven i s'encarregaven de la gestió del seminari.
La societat va ésser aprovada el 5 d'agost de 1664 pel cardenal Flavio Chigi (1631-1693), legat del papa Alexandre VII, però no va tenir l'aprovació definitiva de la Santa Seu fins al 8 de juliol de 1931.
A imitació del de París, es crearen altres seminaris sulpicians, coneguts per l'ortodòxia de la doctrina catòlica i un alt sentit de la moral. Contraris a qualsevol tipus d'heretgia, van salvaguardar el catolicisme de manera que Pius X afirmà que els sulpicians havien estat la salvació del cristianisme a França. Durant el segle xviii aquests seminaris van atraure com alumnes fills de nobles, que van formar una jerarquia en l'església francesa del període. Entre els alumnes del seminari de París hi hagué Jean-Baptiste de La Salle i Louis-Marie Grignion de Montfort.
El 1657 els sulpicians van fundar una casa a Montreal, intervenint decisivament en l'evangelització de les colònies franceses del Canadà.
Activitat i difusió
[modifica]L'objectiu de la societat és l'educació dels sacerdot i la seva tasca parroquial. Els prevere es fan membres de la congregació quan ja han estat ordenats i han fet alguns anys de servei pastoral.
Al final de 2005, la companyia tenia 28 cases i 316 membres, tots ells preveres.
Bibliografia
[modifica]- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007, p. 1510-1511. ISBN 978-88-209-7908-9.
- «Society of Saint-Sulpice», en: Catholic Encyclopaedia
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Societats de vida apostòlica masculines
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a París
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XVII
- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'apostolat
- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'ensenyament
- Escola francesa d'espiritualitat