El geperut de Notre Dame (pel·lícula de 1996)

El geperut de Notre Dame

The Hunchback of Notre Dame
Fitxa
Direcció	Gary Trousdale i Kirk Wise
Director artístic	David Goetz
Producció	Don Hahn i Roy Conli
Guió	Tab Murphy, Irène Mecchi, Bob Tzudiker, Noni White, Jonathan Roberts i Will Finn
Música	Alan Menken
Muntatge	Ellen Keneshea i James Melton
Productora	Walt Disney Pictures i Walt Disney Animation Studios
Distribuïdor	Buena Vista Distribution i Disney+
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	21 juny 1996
Durada	91 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	70.000.000 $
Recaptació	325.338.851 $ (mundial) 100.138.851 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Nostra Senyora de París
Gènere	buddy film, cinema musical, comèdia dramàtica, pel·lícula basada en una obra literària, cinema fantàstic i drama
Qualificació MPAA	G
Tema	religió, foraster, luxúria i genocidi
Lloc de la narració	París, Notre-Dame de París i Cour des miracles
Època d'ambientació	1482
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor banda sonora o còmica (1997)
Premis	Premi Satellite a la millor pel·lícula d'animació (1997)
Lloc web	movies.disney.com…
Sèrie: Pel·lícules de Walt Disney Animation Studios ← Pocahontas The Hunchback of Notre Dame II →

El geperut de Notre-Dame (títol original en anglès The Hunchback of Notre Dame) és una pel·lícula d'animació de 1996, dirigida per Gary Trousdale i Kirk Wise i produïda per Walt Disney Pictures. Es tracta d'una adaptació de la novel·la Nostra Senyora de París, escrita per Victor Hugo. El 2002 va sortir una seqüela directa a vídeo, anomenada The Hunchback of Notre Dame II.

Es va estrenar als cinemes de Catalunya el 22 de novembre de 1996. Es tracta de la primera pel·lícula que Disney va doblar al català, tot i que no és la primera doblada a aquesta llengua, ja que el 1995 TV3 havia doblat 101 dàlmates.

Argument

La història s'inicia quan el cruel jutge Claude Frollo comença la seva aferrissada lluita contra els gitanos, una d'ells tracta de fugir amb el seu nadó. Però Frollo, en creure que oculta béns robats, comença a perseguir-la i l'acaba matant a l'entrada de la catedral. No obstant això, descobreix que els béns robats eren en realitat un nadó molt estrany: el nen és completament deforme i geperut que havia vist mai. Frollo intenta matar ofegant en un pou, però l'ardiaca evita que es cometi el segon crim i aconsella a Frollo cuidar al nen i criar com si fos seu, ja que en cas contrari enfrontaria la ira divina, pel fet que la catedral havia estat testimoni de tot. Així és com acorda refugiar-lo al campanar perquè ningú pugui veure la seva monstruosa humanitat, i decideix anomenar-lo Quasimodo que significa mal format.

Repartiment

Personatge	Veu en anglès	Veu en català
Quasimodo	Tom Hulce	Luis Posada, Daniel Anglès (cantant)
Jutge Claude Frollo	Tony Jay	Constantino Romero
Capità Febus	Kevin Kline	Quim Roca
Esmeralda	Demi Moore	Marta Barbarà, Àngels Gonyalons (cantant)
Clopín	Rob Paulson	Pep Anton Muñoz
Hugo	Jason Alexander	Òscar Mas
Víctor	Charles Kimbrough	Antonio Crespo
Laverne	Mary Wickes	Carme Contreras
Ardiaca	Rob Paulson	Joan Crosas
Mare de Quasimodo	Mary Kay Bergman	Carme Alacón

Premis i nominacions

Nominacions

• 1997: Oscar a la millor banda sonora per Alan Menken i Stephen Schwartz
• 1997: Globus d'Or a la millor banda sonora per Alan Menken

Curiositats

• Mentre Quasimodo canta "fora" es pot veure pels carrers de París a Bella de La bella i la bèstia (1991); darrere d'ella surt un senyor carregant suposadament la catifa màgica d'Aladdin (1992).
• Durant la batalla final es pot sentir com quan cauen alguns homes al buit, un d'ells crida amb el famós crit de Goofy: Ja-jove jove avui!.
• Les dues gàrgoles masculines es diuen Víctor i Hugo, en un clar homenatge a l'escriptor francès autor de la novel·la Nostra Senyora de París (obra en què es va inspirar la pel·lícula) de Victor Hugo.
• Durant la batalla final, Laverne llança un exèrcit de coloms contra els soldats. Aquesta escena és un homenatge al musical El màgic d'Oz, imitant una de les escenes d'aquesta pel·lícula i sentint de fons la música de la bruixa de l'Oest.
• El 1999, es va adaptar el film com una obra musical a Berlín, amb més cançons creades pels compositors de la pel·lícula Alan Menken i Stephen Schwartz. La posada en escena té bastants diferències amb la pel·lícula original, així com algunes cançons i personatges eliminats.
• Febus és semblant al capità John Smith de la pel·lícula Pocahontas, i curiosament el seu cap com el de John Smith és el dolent principal.