Wassyla Tamzali
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1941  (83 anys)Bugia (Algèria) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Dret, literatura i feminisme | ||
| Ocupació | advocada, jurista, activista pels drets de les dones, escriptora, feminista | ||
| Premis | |||
| |||
Wassyla Tamzali (Bugia, Algèria, 10 de juliol de 1941) és una advocada i escriptora feminista i laïcista algeriana. Va treballar com a advocada a Alger des del 1966 fins al 1977, i l'any 1996 es va fer càrrec del programa de la UNESCO per la igualtat de gènere, que va dirigir durant vint anys, i, a partir de 1996, va dirigir el programa de cooperació per a la promoció de les dones en el Mediterrani.[1][2][3]
Son pare va ser assassinat durant la Guerra d'Algèria, que ella qualifica de «guerra d'un poble contra un exèrcit, no d'un exèrcit contra un altre exèrcit,»[4] i va créixer en una granja que els seus pares van comprar a colonitzadors francesos. Afirma que lluita pel dret de les dones i contra el fonamentalisme islàmic i els integristes religiosos.[5] Es defineix a ella mateixa com a atea de tradició musulmana,[5] i sosté que el feminisme islàmic no existeix, que aquest concepte va ser creat per dones europees convertides a l'islam i que va néixer a Barcelona.[6] Afirma igualment que hi ha racisme contra els àrabs a Occident, les arrels del qual es troben en el colonialisme.[7]
Ha publicat diversos llibres, entre els quals Une éducation algérienne, de la révolution à la décennie noire (2007), amb el qual va guanyar el premi d'assaig de France Tèlevision i el premi Bel Ami, Une femme en colère (2009) o El burka com a excusa (2011),[8] entre d'altres.
L'any 2009 va rebre el Premi Mediterrani Cultura.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Wassyla Tamzali, Notes biographiques. laicitequebec.wordpress.com (francès) [Consulta: 24 d'octubre del 2010]
- ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001, pàg. 562. ISBN 978-1-85743-122-3.
- ↑ «Wassyla Tamzali: "La ley del harén ha entrado en las empresas"». La Vanguardia, 16-04-2012.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ràdio canadenca 98,5 FM, Entrevista sobre el llibre Une femme en colère, de Wassyla Tamzali Arxivat 2010-11-23 a Wayback Machine., minut 2′47″ (francès)
- ↑ 5,0 5,1 Ràdio canadenca 98,5 FM, Entrevista sobre el llibre Une femme en colère, de Wassyla Tamzali Arxivat 2010-11-23 a Wayback Machine., minut 4'47'' (francès)
- ↑ Ràdio canadenca 98,5 FM, Entrevista sobre el llibre Une femme en colère, de Wassyla Tamzali Arxivat 2010-11-23 a Wayback Machine., minut 6'30'' (francès)
- ↑ Ràdio canadenca 98,5 FM, Entrevista sobre el llibre Une femme en colère, de Wassyla Tamzali Arxivat 2010-11-23 a Wayback Machine., minut 25'00" (francès)
- ↑ «Wassyla Tamzali presenta el libro ‘El burka como excusa’». AmecoPress. Información para la igualdad, 03-01-2011. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Càpsules de Pau. Wassyla Tamzali». Institut Català Internacional per la pau. [Consulta: 18 maig 2020].