Vés al contingut

Farmacèutic

De Viquidites
La revisió el 10:11, 12 ago 2023 per KRLS (Discussió | contribucions) (ref)
Farmacèutic
Farmacèutica
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un farmacèutic, antigament apotecari, és una persona que exerceix la farmàcia com a professió.

Dites populars

  • Amb aigua, malves i un morter, apotecari vull ser.[1]
  • A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Villalonga bona gent i al Morell estrafolaris.[2]
  • Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat.[3]
  • Apotecari aconductat, o bé pobre o condemnat.[3]
  • El metge vell i el barber (o apotecari), jove.[4]
  • L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot.[3]
(var.) L'apotecari d'Olot, preu per preu, s'ho fotia tot.[3]
(var.) L'apotecari d'Olot, qui, preu per preu, se bevia la medicina.[3]
(var.) Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medicines.[5]
  • Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta.[3]
  • Taverner i apotecari, del pou treuen el salari.[2]
  • Val més donar guany an es carnisser que an es potecari.[3]
  • Val més menjar que anar d'apotecaris.[3]

Endevinalles

  • —Qui és l'home a qui
    totes les medicines fan viure?[6][7]
apotecari

Frases fetes i locucions

  • Parèixer un pot d'apotecari.[3]
(var.) Ésser un pot d'apotecari.[8]
Frase feta Ser (algú) sensible.

Referències

  1. Soler i Amigó, 1998, p. 416.
  2. 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «apotecari». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 12 desembre 2024].
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Martí i Adell, 1991.
  7. Correig i Blanchar, 1986.
  8. Espinal; 2004, 1254.

Bibliografia

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (en català). Barcanova, 1998. ISBN 9788448900120.