Vés al contingut

Leonardo da Vinci

De Viquidites
La revisió el 11:13, 12 ago 2023 per KRLS (Discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de personaLeonardo da Vinci
Autoretrat de Leonardo (ca. 1512-1515)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Anchiano (Itàlia)
15 d'abril de 1452
Mort Clos Lucé
2 de maig de 1519 (67 anys)
Ocupació Pintor, enginyer, astrònom, filòsof, anatomista, matemàtic, escultor, polímata, arquitecte, enginyer civil, diplomàtic, inventor, compositor, físic, fisiòleg, botànic, químic, zoòleg, caricaturista, científic, dibuixant projectista, dissenyador, escriptor i artista visual
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 — Le Clos-Lucé, Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

  • Encara que l'enginy humà pugui crear invencions diverses que, per l'ajuda de diverses màquines responent a la mateixa fi, mai produirà cap invenció més bella, ni més simple, ni més apropiada que les que fa la Naturalesa; perquè en les seves invencions gens falta, ni res és superflu, i [la Naturalesa] no necessita contrapès quan cregui membres apropiats per al moviment en els cossos dels animals.[1]
  • Si tu anomenes a la pintura poesia muda, el pintor podrà dir que la poesia és pintura cega.[2]

The notebooks of Leonardo da Vinci (1955)

[modifica | modifica el codi]

Recull d'aforismes del llibre The notebooks of Leonardo da Vinci publicat l'any 1955, editat per Edward MacCurdy:
Philosophy

  • La suprema felicitat pot ser la gran causa de la misèria, i la perfecció de la saviesa el motiu de la bogeria.[3]
  • No hi ha cap resultat a la natura sense una causa; comprèn la causa i no tindràs la necessitat de l'experiment.[3]
  • Mentre pensava que estava aprenent com viure, estava aprenent com morir.[3]
  • La passió intel·lectual treu la sensualitat.[3]
  • Tot el nostre coneixement s'origina en la nostra sensibilitat.[3]
  • No s'hauria de desitjar l'impossible.[3]
  • Cada error s'ha de corregir correctament.[3]
  • Aquell qui no valora la seva vida, no la mereix.[3]
  • La ciència és el capità, la pràctica els soldats.[3]
  • Cada acció realitzada per la naturalesa es fa en el camí més curt.[3]

Aphorisms

  • El desig natural dels homes bons és el coneixement.[3]
  • Reprèn l'amic en secret però lloa'l davant dels altres.[3]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Richter, Jean Paul. The Notebooks of Leonardo Da Vinci. Courier Dover Publications, 1970, p. 126. ISBN 978-0-486-13836-7. [Enllaç no actiu]
  2. da Vinci, Leonardo. Tratado de Pintura (en castellà). Akal, 2007, p. 51. ISBN 978-84-460-2264-0. [Enllaç no actiu]
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Da Vinci, 1955.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]