Muntanya
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Una muntanya és una elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Dites populars
- La fe aplana les muntanyes.[1]
- La muntanya, afarta i enganya.[1]
- Els de muntanya tenen gran manya.[1]
- A la gent de muntanya, qui la perd la guanya.[1]
- Qui de la muntanya es vol enamorar, per sant Joan hi ha d'anar.[1]
- Quan la muntanya plora, la plana riu.[1]
- Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.[1]
- Neu a la muntanya, aigua a la plana.[2]
- Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[3]
- Núvols a muntanya, aigua segura.[4]
- Núvols a muntanya, pluja segura.[4]
- Una muntanya es pot aplanar, però un gènit no es pot canviar.[1]
- Pluja al pla, neu a la muntanya.[5]
- Primer muden muntanyes que gènits.[6]
- Primer mudaran ses muntanyes que es genis.[7]
- Les persones es troben, que les muntanyes no.[8]
- Les persones se troben, que les muntanyes no.[1]
- Són els homes que es troben, i no les muntanyes.[8]
- No són ses muntanyes qui s'encontren.[1]
- No són ses muntanyes que s'encontren, són ets homos.[9]
- Ses errades no les fan ses muntanyes.[1]
- Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya.[10]
- Quan l'home del cel treu banya, brunz lo vent a la muntanya.[11]
- Qui és bo p'es pla, que ho sia per sa muntanya.[12]
- Qui perd un amic a la muntanya, sap pas lo que guanya.[13]
- Quan els ramats pugen a muntanya, els pastos amics i els gossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics.[14]
- Quan a muntanya hi ha rufa, la tramuntana ja bufa.[15]
- Quan el sol fa banyes, ves te'n pastor de la muntanya.[16]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «geni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mudar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,0 8,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «trobar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «encontrar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bo». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «guanyar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ramatl». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rufa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.