Coca
 Coca de Sant Joan | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| País d'origen | Espanya, França, Andorra i Algèria |
| Tipus | aliment |
 | |
La coca o fogassa és una massa feta de farina i diversos ingredients, salats o dolços, de forma generalment ovalada, plana o rectangular i cuita al forn.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Tremp pa i a Balaguer coca.[2]
- Amb tomàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc.[3]
- Barjols de Benissa, cara de coca, han regolat a Santa Anna dins d'una bóta.[4]
- Benivissà, la coca ben ensucrà.[4]
- De pans i fogasses, en fan tants com volen.[1]
- El bon foc fa el bon coc.[5]
- Els gats varen anar a Roma només que per menjar coca.[1]
- Els morts, a la fossa; els vius, a la fogassa.[1]
- Festes passades, coques menjades.[1]
- La coca i la coqueta, tot surt de la pastereta.[1]
- (var.) Sa coca i es cocó, tot surt des mateix pastó.[1]
- Menjant coca, es tornen joves.[1]
- No hi ha cap pa que no costi una coca.[1]
- Per coques i balls, no hi ha com a Valls.[1]
- Per tomàtecs, Vila-seca, i per coques, Reus.[3]
- Posats a pastar, farem tot coques.[1]
- Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada.[1]
- Qui no té pa, menja coca.[1]
- Qui té mare, menja coca; qui no en té, se fa refotre.[6]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Cap fet una coca.[1]
Cap molt despentinat (Empordà).
- Estar fet una coca.[1]
- (var.) Fer-se una coca.[1]
- (var.) Quedar-se com una coca.[1]
- Aixafar-se o estar aixafat, desfet o molt cansat.
- Fer de qualcú una coca[1]
- Esclafar-lo, deixar-lo inútil.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «coca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 13 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1457778466].
- ↑ Conca, 1988.
- ↑ 6,0 6,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.