Maig
 Maig de Hans Thoma | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El maig és el cinquè més de l'any i té 31 dies.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
- Al maig, cada dia un raig
- A maig, vaig com vaig.[1]
- (var.) A maig vés com vas.[2]
Vol dir que no et lleves encara roba d'hivern
- Bodes maials, bodes mortals.[3]
- Casament de maig, curta durada.[3]
- De bodes del maig fruit no en vindrà.[3]
- De borra de maig, no me n'empatx.[1]
- El maig comença amb una creu, i qui s'hi casa en té dues.[3]
- El mes de les flors, el mes dels plors.[2]
- El primer de maig, a fira me'n vaig.[1]
- Els apostols et diran quan entra el maig.[4]
- En el mes de maig, deixa la mosca el bou i se'n va a l'ase.[5]
- Entre abril i maig, cerca p'es gavatx.[1]
- Febres de maig, salut per tot l'any.[1]
- Febres de maig, són per tot l'any.[4]
- La dona que no es casa pel maig no es casa en tot l'any.[3]
- La fusta de maig fa més bona música.[6]
- Llauri qui no llaurà, que el mes de maig entrà.[1]
- Maig, així me'n vaig.[1]
- Ni dona desvergonyida ni planta al maig florida.[4]
- No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[4]
- No hi pot haver dos maigs en un any.[1]
- Pel maig, així com vaig.[1]
- Pel maig, floreix el faig i canta el gaig.[1](occ.)
- Primer de maig, a missa me'n vaig.[4]
- Qui bon maig ha de tenir, primerenc comença.[1]
- Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most.[5]
- Si ha entrat maig o no ha entrat, els apòstols diran la veritat.[1]
- Totes les lletges es casen pel maig.[3]
- Una flor no fa maig.[4]
Dites del santoral català
[modifica | modifica el codi]- La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta.[5]
- Per l'Ascensió, cortina al balcó.[5]
- Per l'Ascensió, el llop agafa el millor moltó.[5]
- Per l'Ascensió, un dia carn, l'altre no.[7]
- Per Santa Creu i Sant Cebrià, sembra a costa i sembra en pla.[5]
- Per Santa Creu, faves pertot arreu.[5]
- Per Sant Pere Regalat, tot eixut o tot mullat.[5]
- Santa Creu, a tres de maig la trobareu.[1]
Dites relacionades amb la collita i els aliments
[modifica | modifica el codi]Dites sobre el maig relacionades amb la collita i els aliments:
- A's maig, faves a sacs.[1]
- Abril i maig acompassats, componen tots els sembrats.[1]
- Al maig, el favar, primerenc o tardà.[1]
- Bolet de maig mata el gavatx.[1]
- Eixam de maig, jo me'n vaig.[1]
- El barb, la truita i el gall, menjar de maig.[8]
- En el maig, el dia s'allarga i el graner s'escurça.[1]
- Fang de maig, espiga d'agost.[5]
- Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs.[1]
- Maig, a segar vaig.[1]
- Ningú s'alabi del blat, fins que el maig sigui acabat.[5]
- Pel maig floreix el faig i canta el gaig.[9]
- Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor.[2]
- Pel maig fonoll, pel cavall.[8]
- Pel maig, grana l'ordi i rosseja el blat.[1]
- P'es maig, murta; i p'es setembre, fruita.[1]
- Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs.[8]
- Si sembres les bledes al començar el maig, seràs a Nadal i encara en menjaràs.[1]
Dites relacionades amb la meteorologia
[modifica | modifica el codi]Dites sobre el maig relacionades amb la meteorologia:
- Aigo de maig, pesta an es bestiars.[1]
- Aigos d'abril i a maig roades, fan les anyades.[1]
- Aigua de maig fa créixer el cabell un raig.[3]
- Aigua de maig, mala pels ramat.[10]
- Boires de març, fred de maig.[1]
- Començament de maig l'hivern fa revifar.[3]
- Del maig a la meitat, l'hivern acabat.[3]
- Déu nos guard de pols de maig i de fang d'agost.[1]
- El sol de maig estella el cap del burro.[5]
- Fins al dotze de maig l'hivern no diu: "Me'n vaig".[3]
- Maig hortolà, palla i poc gra.[1]
- Maig humit, fa el pagès ric.[5]
- Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.[1]
- No és bon maig el que no deixa la bassa plena.[5]
- Pel maig, cada dia un raig.[5]
- (var.) Al maig, cada dia un raig.[11]
- Pel maig, de raig a raig.[1]
- Pel maig, els temporals fan mal.[5]
- Plou maig, que a mesos vaig.[12]
- Pluja de maig, collita segura.[1]
- Pluja de maig i plor de bagassa, en un punt passa.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Amades, 1989.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Amades, 1931, p. 126-127.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, 1989, p. 489.
- ↑ 7,0 7,1 Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1989, p. 521.
- ↑ Amades, 1932.
- ↑ Pamies; Palou, 2012, p. 17.
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.
| |||||
