Vés al contingut

Peter Ustinov

De Viquidites
Infotaula de personaPeter Ustinov
Peter Ustinov (1986)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Camden (Anglaterra)
16 d'abril de 1921
Mort Genolier (Suïssa)
28 de març de 2004 (82 anys)
Ocupació Actor, director de cinema, escriptor, presentador de televisió, guionista, dramaturg, productor de cinema, autobiògraf, comediant, actor de televisió, realitzador, productor, cantant, actor de veu i actor de cinema
Modifica dades a Wikidata

Peter Ustinov (Londres, 16 d'abril de 1921 — Genolier, Vaud, 28 de març de 2004) fou un actor, director de cinema i escriptor anglès.

  • L'amor és un acte de perdó interminable, una mirada tendra que es converteix en un hàbit.[1]
(en anglès) Love is an act of endless forgiveness, a tender look which becomes a habit.
  • No crec pas que els anglesos es prenguin ningú seriosament si el poden ajudar.[1]
(en anglès) I don't think the English take anybody particularly seriously if they can help it.
  • Rebutjar premis és una altra forma d'acceptar-los fent més soroll del que és habitual.[1]
(en anglès) To refuse awards is another way of accepting them with more noise than is normal.
  • Si el món explotés, l'última veu audible serà la d'un expert assegurant que l'explosió és impossible.[1]
(en anglès) If the world should blow itself up, the last audible voice would be that of an expert saying it can't be done.
  • Als quatre anys amb barrets de paper i espases de fusta tots som generals. Només alguns de nosaltres mai continuen creixent.[2]
(en anglès) At the age of four with paper hats and wooden swords we're all Generals. Only some of us never grow out of it.
Romanoff and Juliet. Acte 1, 1956.
  • Si Boticelli visqués avui dia, treballaria per la revista Vogue.[3]
(en anglès) If Botticelli were alive today he'd be working for Vogue.
Observer, 21 d'octubre de 1962.
  • El riure, el so que sempre m'ha semblat ésser la música més civilitzada del món[3]
(en anglès) Laughter, the sound of which has always seemed to me to be the most civilized music in the world.
Dear Me. Chap. 3, 1977.
  • No crec que els amics siguin necessàriament les persones que més t'agradin, sinó que simplement són les persones que primer arriben.[3]
(en anglès) I do not believe that friends are necessarily the people you like best, they are merely the people who got there first.
Dear Me. Chap. 5, 1977.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ustinov's comic touch». BBC, 29-03-2004. Arxivat de l'original el 1343621841. [Consulta: 27 gener 2013].
  2. Knowles, 2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 Ratcliffe, 2017.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]