Vés al contingut

-ejar

De Viccionari

Català

Oriental:  /əˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /eˈd͡ʒa/, valencià /eˈd͡ʒaɾ/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *-idiāre, de -izare ‎(«-itzar»).

Sufix

-ejar

  1. Ésser com, posseir la qualitat de, o fer coses pròpies de; amb caràcter freqüentatiu.
    falsfalsejar
  2. Aplicar o fer tenir, amb caràcter causatiu.
    blancblanquejar

Notes d'ús

  • Aplicat a un substantiu o adjectiu forma un verb de la primera conjugació.
  • Pot alternar en paraules cultes amb el sufix -itzar, adquirint només el caràcter freqüentatiu.
  • En neologismes provinents del castellà -ear pot alternar amb la terminació verbal -ar sense cap valor determinat.

Traduccions

Plantilla:inici

Plantilla:mig

Plantilla:final

Termes derivats

Vegeu també

  • Obres de referència: GDLC

Occità

  • Pronúncia: [eˈdʒa], [eˈtʃa], [eˈtsa]
  • Etimologia: Del llatí -idiare.

Sufix

-ejar

  1. -ejar.

Termes derivats