-ejar
Aparença
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /əˈʒa/ Occidental: nord-occidental /eˈd͡ʒa/, valencià /eˈd͡ʒaɾ/
- Etimologia: Del llatí vulgar *-idiāre, de -izare («-itzar»).
Sufix
-ejar
- Ésser com, posseir la qualitat de, o fer coses pròpies de; amb caràcter freqüentatiu.
- Aplicar o fer tenir, amb caràcter causatiu.
Notes d'ús
- Aplicat a un substantiu o adjectiu forma un verb de la primera conjugació.
- Pot alternar en paraules cultes amb el sufix -itzar, adquirint només el caràcter freqüentatiu.
- En neologismes provinents del castellà -ear pot alternar amb la terminació verbal -ar sense cap valor determinat.
Traduccions
Termes derivats
Verbs en -ejar
Vegeu també
- Obres de referència: GDLC
Occità
- Pronúncia: [eˈdʒa], [eˈtʃa], [eˈtsa]
- Etimologia: Del llatí -idiare.
Sufix
-ejar
Termes derivats
Verbs en -ejar