-en

Potser volíeu: en, en-

Català

• Etimologia: [1] Del llatí -ant per tancament de la vocal travada, desinència de la primera conjugació (cantō → cantant), segle XI.
• Etimologia: [2] Del llatí vulgar *-ent, de -iunt, desinència de la quarta conjugació (dormiō → dormiunt > *dorment).

Desinència

-en ‎(verbal)

1. Forma conjugada en tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar.

   Exemple: cantar → ells canten.

Desinència

-en ‎(verbal)

1. Forma conjugada en tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ir.

   Exemples: dormir → ells dormen, sentir → ells senten.

Basc

Sufix

-en

1. Desinència del genitiu possessiu plural.

   Etxeen teilatua - la teulada de les cases.

2. Desinència de l’inessiu de noms propis locatius.

   Patxi Parisen jaio zen 1969an. - Francesc va néixer a Paris el 1969.

Ibèric

Sufix

-en • ‎()

1. Aplicat a un nom de persona, indicació de genitiu.

   biniusen - de Binius

Relacionats

• -ar ‎()

Notes

A vegades apareix seguit del sufix -ḿi ‎() amb l’amalgama -enḿi.

Vegeu també

• Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Noemí Moncunill, 2007.