Ferran

Català

• Etimologia: D'un germànic *Fredenand, de *friþu ‎(«pau») i *nanþaz ‎(«audaç»).

Nom propi

Ferran

1. Prenom masculí d’origen germànic
2. Cognom

Variants

• (cognom) Ferrà, Ferrant

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ferdinand ^(de)
• Anglès: Ferdinand ^(en)
• Basc: Errando ^(eu)
• Castellà: Fernando ^(es), Fernán ^(es), Hernando ^(es), Hernán ^(es)
• Francès: Ferrand ^(fr), Fernand ^(fr)
• Portuguès: Fernando ^(pt), Fernão ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: Fer·ran (2)
• Anagrama: frenar

Vegeu també

• Cerca Ferran a Wikidata
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat